50 anys d’una lliga que va canviar l’esport local

Va haver-hi un temps que el futbol ho acaparava tot en l’esport local. Estava l’Alcoyano, la lliga local, els equips de la comarca, i poc més. Els grans d’aquella època s’anaven fent majors i paral·lelament va sorgir una generació de nous dirigents locals que anaven a marcar l’eclosió i modernització d’un esport ancorat en el passat.

Va ser així com va nàixer una nova pràctica que ningú coneixia, que alguns van començar a cridar futbito, pensada per a aquells aficionats i practicants del futbol als qui amb una certa edat només els quedava jugar al carrer, com s’arreplega en l’edició del 21 de desembre de 1974 del periòdic Ciudad.

“Arribat un moment determinat de la nostra vida –asseguraven Octavio Fuentes i Ramón Giner, llavors membres de la Junta Local d’Esports–, ens sentim impotents per a continuar practicant futbol, puix que els camps són molt grans, les trobades duren molt temps i altres coses més. Doncs bé, el futbol de sala –com se li va començar denominant– intenta ser la solució per a tots aquests esportistes, ja que el camp ve a tindre les mateixes mesures que el d’handbol, les trobades duren 70 minuts i poden realitzar-se quants canvis de jugadors es vulga”.

Així, d’aquesta manera, s’anunciava la posada en marxa a la ciutat d’una pràctica que anava a canviar per sempre l’esport local, sense reglamentació oficial i amb l’única referència que en Catalunya s’estava practicant amb èxit. A la ciutat, l’únic antecedent que hi havia eren els partits que s’improvisaven els diumenges en la pista de la Piscina Municipal i el Barranquet de Soler. Paral·lelament també es tenien notícies que el mateix estava ocorrent en la la platja de Sant Joan.

Una altra coincidència que va contribuir al fet que el nou esport prenguera impuls va ser l’homenatge a Ricardo Company, jugador de l’equip Joventut de futbol, mort d’un infart en el camp de Bellavista.

Encara que el punt de partida va ser la reunió que es va convocar el dimarts 18 de febrer de 1975 en els locals de la Junta Local d’Educació Física i Esports, recollida pel periòdic Ciudad, amb Juan Ronda al capdavant, llavors director del poliesportiu Francisco Laporta.

Una reunió de la qual va eixir el “primer torneig de futbol en sala que s’organitza en tota la Regió Valenciana”, segons es va arreplegar en l’edició del periòdic. Van assistir un total de nou delegats, que van acordar crear una lliga local amb un total d’onze equips.

Es va acordar que els partits havien de disputar-se amb sis jugadors –els equips havien d’estar formats per un màxim de dotze i un mínim de huit jugadors–, no hi havia límit de canvis, l’edat mínima eren majors de 21 anys, cap d’aquests jugadors hauria d’estar federat i s’acceptava utilitzar porteries d’handbol. A més, en la nova reglamentació es prescindia de les línies de banda i el porter tenia absoluta llibertat de moviments fins a la línia d’arc de punts.

Aquells primers onze equips es van formar en el si de filaes, penyes d’amics, societats i empreses, segons es va explicar en aquella històrica edició del periòdic Ciudad. Els equips que van participar en aquell primer campionat van ser: Barranquet, Suleika, Inter Alcoi, Centre Farmaceútico, Club Tenis, Sant Jordi, Ciscar Pons, San Roque, Apacesco, Creacions Marga i Muntanyesos.

El primer títol va ser per al Ciscar Pons, però l’activitat no es va detindre amb aquella primera lliga. La competició es va prolongar fins a principis de juny i els huit primers classificats, al costat de Mútua Llevant i Aficionats de la Caserna d’Infanteria, van disputar la primera edició de futbol sala de les 24 Hores, el 7 i 8 de juny de 1975, que al seu torn va ser la segona edició de tenis i de bàsquet, els esports pioners en la denominada gran festa de l’esport local.

Amb un reglament concebut de manera domèstica, els partits d’aquest nou esport els van dirigir col·legiats procedents del futbol local. Els primers àrbitres que van dirigir partits de futbol sala a la ciutat van ser Joaquín Navarro, José A. Bravo, Justo Terol, Salvador Vilanova, Francisco Galbis, Luis Tormo, Francisco Sellés, Antonio Cremades i Miguel Cremades, més Octavio Fuentes i Ramón Giner, que també es van posar a arbitrar partits

En aquella primera edició es va poder veure en acció a exjugadors de l’Alcoyano com Miguel, Rojo, Edo, Vañó, Cabillo, Pedro Maya i Pepillo i altres que per diferents facetes van adquirir notorietat en l’esport local com Ricardo Canalejas, César Arranz, Ricardo Giner, Miguel Valor, Camilo Vercet, Juan Pla, Sancho, Jesús Gallego o Borreguet, entre altres.

Va ser la primera pedra d’un campionat que ràpidament va agafar un enorme vol, especialment en la dècada dels 80 i els 90, en el qual van arribar a superar en popularitat al seu “germà major”, amb dues lligues, una oficial, sota el paraigues de la Federació Valenciana de Futbol, i l’altra que promulgava crear una federació pròpia, allunyada del domini i de la dependència del futbol, denominada ADCR, amb les seues pròpies regles i organització, que va arribar a aglutinar una lliga a nivell local amb els millors jugadors i més equips.

Mentre que el futbol local s’apagava a marxes forçades, el futbol sala enlairava fins a superar el centenar d’equips, una veritable barbaritat llavors . Era tal la febre, que en 1985, amb el futbol sala sent l’esport rei a nivell local, el pavelló del Francisco Laporta, ara anomenat Miguel Sarasa, va ser seu del partit entre l’Argentina i el Japó, que va acabar amb el marcador de 7-1, corresponent al grup A de la fase de grups de la segona edició del Campionat Mundial de la FIFUSA. Brasil va ser el guanyador d’aquell campionat i l’Argentina va acabar quarta, mentre que Espanya va ser subcampiona, final que es va disputar en el Palau d’Esports de Madrid.

Des de fa huit temporades, després de trencar relacions amb la FVF, el futbol sala local es regeix de manera independent, allunyat de la Federació de Futbol i sota la denominació de Lliga Comarcal, amb un campionat que no ha deixat de créixer des de llavors, estructurat en cinc categories –des de Divisió d’Honor fins a Quarta Divisió– i amb més de 60 equips. A més, la seua organització està al capdavant de la lliga local de futbol 11 i de futbol 7 de veterans i la lliga de futbol 7 d’Ibi.