“La immediatesa no existeix en el billar”
La tricampiona autonòmica, Sonia Peirò, descriu amb clarividència la situació actual del billar a Espanya i Europa
Han sigut massa els anys de retrocés pels quals ha passat el Club de Billar d’Alcoi (50 membres actualment) des de la seua fundació a la fi de la dècada dels huitanta. Una agrupació, en aquells dies hermètica, amb una mitjana d’edat alta i una activitat que es limitava a organitzar competicions exclusivament internes. Aquesta dinàmica ha canviat amb l’arribada de José Reig a la direcció del club, implantant una nova dinàmica que va revitalitzar el club i va propagar l’arribada de jugadors/as més joves, com és el cas de Sonia Peirò. La jugadora alcoiana de billar va començar a jugar als 15 anys, gràcies a l’afició que li va inculcar el seu pare, Jose Manuel Peirò. El preludi de Sonia en el billar es va veure interromput per la necessitat d’atendre els seus estudis de Filologia anglesa, per la qual cosa degué allunyar-se de l’esport durant un llarg període de temps fins a 2023. Malgrat les seues arrels alcoianes, no va començar a practicar l’esport a la ciutat; els seus inicis es traslladen a Castalla, on es trobava el seu pare en aquells dies. “Jo jugue al billar pel meu pare, i com ell va jugar en diversos clubs, vaig començar en Caseta Nova l’any 2008. Una vegada que va començar a jugar a Alcoi, em vaig anar amb ell”. Sonia és la primera dona a debutar en el Club Billar Alcoi, i als seus 31 anys és jugadora i directiva de l’entitat, “la veritat és que des del club me’l van posar molt fàcil, m’han animat moltíssim, fins i tot em van oferir entrar en la directiva, estic molt agraïda”, expressa la jugadora.
Sonia va reprendre la seua marxa fa dos anys; des de llavors, ha acumulat un palmarés, amb el qual ha agranat a nivell autonòmic, aconseguint un triplet consecutiu de campionats des del seu retorn: “En 2023 vaig debutar en la competició jugant el Campionat d’Espanya celebrat a Gandia, en el qual vaig acabar novena, en 2024 vaig tornar a intentar-lo a Múrcia, quedant setena, i enguany no vaig poder acudir per no poder desplaçar-me fins a Mallorca. En aquests tres anys he guanyat el campionat autonòmic en tots ells”, afirma Sonia. Aquest domini de la seua categoria, que li ha portat a ser tricampiona, es deu a la seua perseverança en els entrenaments i a la instrucció rebuda pels seus dos entrenadors. Sonia entrena de 2 a 3 vegades per setmana; els dilluns entrena amb Jesús Rico, un dels millors jugadors de billar en terreny espanyol, que la Federació va assignar a l’alcoiana; els dimecres entrena amb el seu pare, reservant el divendres per a disputar partides internes en el club que li serveixen com a preparació per als campionats. Aquesta dupla de jugadors que controlen a Sonia, repercuteix directament en el seu estil de joc, que ha sigut desenvolupat a imatge i semblança dels seus entrenadors, “seguint la línia del meu pare, soc bastant sistemàtica, però el bo és que dispose de diversos entrenadors; el meu pare utilitza sistemes numèrics per a fer unes certes caramboles, però Jesús es guia més per la seua intuïció, tracte de combinar eixos dos estils”, parla Peirò.
L’arribada de Sonia el club va disminuir l’edat mitjana dels integrants del club, el billar és un esport que té poca connexió amb els joves i la jugadora ofereix el seu diagnòstic de què és el que ocorre, “crec que el billar és un esport que ha involucionado, la joventut vol resultats immediats, i eixa diligència no s’aconsegueix en el billar. Cal omplir-se de paciència i entrenar per a veure resultats en mesos i anys, es tracta d’una evolució molt lenta quant a joc, i en conseqüència la mitjana de l’esport és molt alta”, afirma. Una partida de billar és una guerra psicològica en la qual tots dos oponents han de tractar de mantindre’s ferms si les coses no ixen bé, demostrar una sòlida enteresa durant la partida, és el dol amb el qual han de bregar els que decideixen practicar aquest esport: “És una batalla mental amb tu mateix, s’ha de mantindre la calma quan el marcador no està al teu favor i concentrar-se en el que pots fer. El rival te’l pot posar millor o pitjor, però el que pot resoldre’l eres tu mateix”. El Club Billar Alcoi es troba actualment en estat de gràcia, enguany ha ascendit a Divisió d’Honor i, durant la pròxima temporada, peregrinarà també amb equips per la primera i segona divisió, estant en les tres categories. A més, el club ja ha eixit a vegades al mercat, en cerca de jugadors que enriquisquen el bagatge d’opcions per a competir. L’any passat, van aconseguir que el jugador belga, Peter De Backer, acudira per a tirar una mà, servint fet i fet per a aconseguir la permanència de la categoria. Juan Manuel Peirò, pare de Sonia, ha sigut un dels propulsors del club al costat de José Reig.
La trajectòria de Juan Manuel ha servit a la seua filla d’inspiració per a posicionar-se com a potencial aspirant a triomfar en el complicat món del billar, “des que tinc ús de raó li he vist jugar al billar, el club ha evolucionat tant, en part gràcies a ell. Ha eixit de la ciutat per a jugar i ha conegut jugadors de nivell dels quals ha anat aprenent. Va ser campió d’Espanya per equips en el seu moment i el seu fanatisme per l’esport és enorme, podríem estar hores parlant sobre jugades, diu Sonia. La vida de Sonia Peirò actualment s’organitza a fer classe als matins en l’Institut i a entrenar a les vesprades. Després d’acabar el curs com a professora en l’FP Batoi, al setembre es traslladarà a Cocentaina per a seguir amb la docència, deixant sempre una porta oberta al billar, al que assegura que sempre mirarà de gairell: “Viure del billar és molt difícil, viuen quatre d’això, has de ser molt bo a nivell mundial i és una cosa que m’encantaria fer, ara com ara és impossible, però no perd la motivació”.
Malgrat ser una gosadia, Sonia manté el seu esperit i motivació com a base per a continuar forjant a foc lent el que és el seu somni: ser campiona d’Espanya i d’Europa.