Alerten d’una recrudescència dels casos de violència de gènere arran del confinament

Un total de 3.466 dones. Aquesta és la xifra víctimes de la violència de gènere que van acudir a demanar ajuda a la xarxa d’Oficines d’Assistència a les Víctimes del Delicte (OAVD) de la Comunitat Valenciana durant els més de tres mesos d’estat d’alarma. D’elles, 810 corresponen a nous casos. La mitjana setmanal de víctimes assistides per primera vegada durant aquest període ha sigut de 58, una dada que contrasta amb l’any anterior, quan es va registrar una mitjana setmanal de 176 casos, la qual cosa suposa un descens del 67%, segons xifres facilitades per la conselleria de Justícia de la Generalitat, de la qual depén aquesta xarxa de OAVD.

Aquesta significativa baixada, no obstant això, no ha de portar a associar un descens amb una menor incidència de la violència de gènere durant l’estat d’alarma, tal com remarquen des de l’Oficina d’Alcoi.

A més, segons destaquen, del total de víctimes assistides en les nou oficines de la província d’Alacant, el 97% són dones i prop del 72% sobre el total correspon a víctimes de violència masclista, la qual cosa segons el parer de les responsables de la OAVD “orienta” sobre la “preocupant situació” derivada de la crisi sanitària i el confinament.

D’altra banda, es té constància d’un descens de les denúncies per maltractaments durant l’estat d’alarma, un període en què a la víctima “se li ha fet encara més difícil”, assenyala Mónica Corbí, lletrada responsable de la OAVD d’Alcoi, qui afig: “Hi ha una disminució de casos i de denúncies, però això és només aparent, encara no es tenen dades fiables, caldrà esperar. En canvi sí que hi ha dades perifèriques que apuntalen un augment dels casos de violència de gènere i, sobretot, una recrudescència d’aquesta violència sobre les dones. Les situacions que ens compten les víctimes són esborronadores, així per exemple, les anomenades al 016 han augmentat en horari de matinada, sobretot de 2 a 6 del matí, quan l’agressor se suposa que dorm, i això és una cosa molt significativa”, ressalta.

La valoració és compartida per la seua companya en la OAVD, la psicòloga Alicia Sarabia, qui subratlla que a conseqüència de l’estat d’alarma, el confinament durant les primeres setmanes i, en general, totes les restriccions que ha desencadenat la crisi del coronavirus “els obstacles són infinits i tot això paralitza a la víctima”, assenyala, al mateix temps que recalca que “la situació que estem vivint és tan excepcional que les dades no reflecteixen la realitat”.

CONSEQÜÈNCIES SOBRE ELS FILLS
I quina és aquesta realitat de la qual parlen, li preguntem a la psicòloga. I una de les primeres qüestions en les quals posa l’accent és precisament la por de denunciar per part de les dones que pateixen violència de gènere. De fet, les víctimes tarden una mitjana de huit anys a fer-ho, asseguren. “I en el confinament es va complicar tot encara més, si l’estat d’alarma ja produeix una situació de tensió per a tots, ens posarem en la pell d’una dona convivint 24 hores amb el seu maltractador”, ressalta Mónica Corbí, qui alerta a més de les conseqüències sobre els fills en les llars on es donen casos de violència de gènere. “Cal plantejar-se també el que vindrà després”, incideix Corbí.

LIMITACIONS A causa del COVID
Sobre com ha influït la nova situació en relació a l’atenció psicològica de la víctima de violència de gènere, la psicòloga explica que la Covid ha imposat una sèrie de “barreres” i limitacions, com són la distància interpersonal, una cosa tan important per als professionals que assistim a aquestes dones com és la proximitat, el transmetre-li consol i tranquil·litat en un moment tan difícil, ara és complicat”, indica Sarabia.

No obstant això, hi ha ocasions en què aquests mètodes d’atenció a distància, via telefònica per exemple, han ajudat a la víctima. “Es donen casos en què la intimitat és major a través del telèfon i se senten més còmodes explicant-te la seua situació”, comenta la psicòloga, qui per a acabar adverteix de la “vulnerabilitat” de les víctimes determinada per les noves circumstàncies i els efectes a curt i llarg termini, també en l’àmbit familiar.