Almoina

Durant els últims dies, jubilats de tot Espanya s’estan concentrant en places de tots els pobles, també a Alcoi, contra la ‘miserable pujada’ de les pensions decretada pel govern que les augmenta un 0’25%, o siga dos euros al mes. Este augment és el mínim que preveu la llei i es troba molt lluny del cost de la vida que s’ha elevat un 1’2%. En un moment en què s’està venent la bonança econòmica els pensionistes segueixen perdent, any rere any, poder adquisitiu.

A l’onada de protestes, modesta, però constant, s’han unit ara els sindicats que han qualificat l’augment de ‘pujada de merda’ i per això han llançat una campanya que es representa amb un llaç marró. Paradoxalment, el govern s’ha gastat 1’6 milions d’euros per a enviar una carta als jubilats informant-los de la pujada de la seua paga en dos euros.

Un dels pilars bàsics de l’estat de benestar com és el sistema de pensions naufraga i acumula ja un deute de 18.000 milions d’euros. El finançament de les pensions i els serveis públics és un dels principals problemes que ha d’afrontar el govern i hauria d’estar en el centre del debat polític. El debat de la reforma de les pensions s’eternitza, segueix encallat tot i que el sistema agonitza perquè la combinació de la crisi i del boom demogràfic ho fa inviable. Mentrestant, s’envien cartes i el debat el monopolitza Catalunya. Estem en l’època de la postveritat, cal seduir la gent amb promeses falses i mitges veritats. Repetir un missatge milions de vegades. Guanya el que més propaga. Ara resulta que la postveritat era la propaganda.