Amb el cor obert al sentiment…
El dia ha despuntat de forma diferent a Cocentaina en aquest segon dissabte d’agost i d’això som molt conscients els qui estimem el municipi que ens ha vist nàixer i ens veu créixer. La crisi sanitària del Coronavirus, que tant ha transformat les nostres vides i la societat actual, ens fa de nou travessar moments històrics que creiem haver superat en el passat i ens priva per segon any consecutiu de les nostres Festes de Moros i Cristians; unes celebracions que més enllà d’actes o desfilades ens donen una identitat pròpia com a poble. Portem quasi dos anys de maleïda pandèmia i encara ens costa imaginar un estiu contestà sense la música festera com a banda sonora de fons mentre degustem productes tan representatius de la nostra gastronomia local com la ‘mentireta’ o els ‘tostons’. Cada mes d’agost, quan el sol despunta entre el Montcabrer i l’Aitana i els nostres horts comencen a donar els seus fruits, Cocentaina renova l’herència dels seus avantpassats i fa honor a la seua història mitjançant unes Festes de Moros i Cristians que guarden actes únics que les diferencien de la resta de poblacions amb idèntiques festivitats. Són moments especials i irrepetibles com la Diana pels estrets carrers del Raval i La Vila, els sons alegres de peces musicals com ‘El Bequetero’, de Gustavo Pascual Falcó; mentre desfila aquesta singular Filà contestana, el final de la majestuosa Entrada als peus de l’imponent Palau Comtal, la Presentació d’Armes a Capitans i Abanderats, les salves d’arcabusseria en honor al patró després de la processó, les Guerrilles als peus de la Serra de Mariola o la particular Ambaixada de les Tomaques. Avui, com bé diu l’Himne de Festes, tornem a tindre el cor obert al sentiment mentre enyorem amb nostàlgia tots aquests instants i mirem amb esperança eixa llum que pareix que apunta cap a la fi del túnel. És el camí cap a un futur millor que de segur ens portarà coses bones sense mai oblidar als qui en el passat ens van transmetre les arrels i estima per la Festa, uns socarrats i unes socarrades que en jornades com aquesta també gaudeixen de les nostres estimades Festes en la Cocentaina del cel. Visca Sant Hipòlit !!!