Antoni Miró i Cuba -Desdibuixant fronteres-
El proppassat dia sis de desembre, a la Sala d’Audiovisuals de l’edifici de l’Art Cubà del Museu de Belles Arts de l’Havana, s’hi presentà el llibre: Antoni Miró i Cuba. Desdibuixant Fronteres, de la historiadora de l’art, la Dra. Martha Laguna Enrique. La presentació comptà amb la presència de l’autora, així com també amb la del Dr. del Museu Jorge Fernández i del Dr. Rafael de Acosta Arriba. Un nombrós públic acompanyà aquest esdeveniment a la capital antillana, així com també autoritats de diverses administracions nacionals.
A l’acte de presentació foren referides, de manera principal, les connexions establertes entre l’artista alcoià i Cuba: les exposicions dutes a terme per Antoni Miró en diverses etapes del seu llarg trajecte creatiu, la presència de l’obra de l’artista als museus nacionals i, també, a les col·leccions particulars existents a l’illa caribenya, i les relaciones estretes que s’han forjat, al llarg dels anys, entre el pintor i les institucions cubanes, fructificant esponerosament a les múltiples publicacions que recullen aquesta realitat.
El llibre de la Dra. Martha Laguna Enrique reflecteix, entre les seus pàgines, un cabdal molt important de documentació, la qual fa referència tant a la presència d’Antoni Miró a Cuba (principalment la seua pintura), com a la vessant humana que nodreix de caràcter identitari aquesta relació. Una relació exhaustiva i perfectament documentada de cadascuna de les obres que el pintor té a Cuba, i també la lectura fecunda que l’obra de l’artista exposa mitjançant el seu quefer productiu, agermanen la vocació solidària que tothora conforma la pintura d’Antoni Miró. No obstant, també el reconeixement singular que el pintor posseeix en aquella terra cubana, s’hi manifesta a través de la lectura d’aquest il•lustrat i generós volum de la Dra. Martha Laguna. Podríem dir que tots i cadascun dels extrems que intervenen en la relació entre el pintor i Cuba, resten presents a les pàgines del llibre de referència, doncs un índex generós incorpora les òptiques diferents que detallen el discurs vital d’Antoni Miró devers l’illa de Cuba.
Aquest volum també incorpora, de manera decidida, la visió que Martha Laguna en té del pintor. Realitza un profund escorcoll entre el llegat que el pintor alcoià ha deixat a Cuba per a resumir al voltant dels vincles emocionals, però també socials, que uneixen l’artista amb Cuba. Assenyala, a les seues pàgines (d’un rigor extraordinari i clarament manifest), cadascuna de les circumstàncies que agermanen l’endins de la matèria cordial. Si Antoni Miró s’estima Cuba, no és menys certa la delectació que a Cuba s’hi sent per l’artista. Si la lectura dels fets que conformen, i potser confirmen, la història nostrada, reverberen a bona part de la realitat present, també dins la pintura d’Antoni Miró s’hi acull, sense cap tipus de reserva, l’evidència dels assumptes que nodreixen els paranys de l’existència comuna. Una mena de «quid pro quo» que identifica la metàbole del món present.
A les pàgines del llibre s’hi respira voluntat, però també vocació, d’anàlisi objectiva, d’estudi i de reflexió. És un text que, podríem dir-ne, pertany a l’àmbit universitari: claredat expositiva, dades contrastades i eficàcia comunicativa. Un llibre que manifesta els vincles de l’artista Antoni Miró amb Cuba, però també el rigor, la pintura esplèndida i la trajectòria eloqüent al través dels anys que el pintor ha bastit, en silenci, des del obrador del seu estudi. El volum és una mena de regal on la totalitat acull cadascuna de les parts constituents, i sense cap mena de reserves. A l’autenticitat de l’artista s’hi correspon, perfectament, la feliç maniobra d’aclarir el transsumpte intern d’aquesta aventura pictòrica, encara que social.
I nosaltres celebrem Antoni Miró i Cuba, per una banda perquè ens permet una coneixença millor del pintor, i per l’altra perquè ens adonem de l’abast d’una obra que defuig les fronteres, formulant horitzons on l’esperança ens permet dipositar l’esguard més enllà de la rigidesa del límits claustrals de la història contemporània. La pintura, o l’art, clar està, forneix la vida, però amb les lletres majúscules de l’abecedari existencial comú.