Benvolgut cinema

La capitalitat cultural d’Alcoi no ha oblidat l’homenatge al centenari de Berlanga amb la projecció de quatre de les pel·lícules més representatives del genial director valencià.

El cine no ocupa el mateix espai en la programació cultural que altres arts com la música o el teatre. I és que, per exemple , els films de Berlanga que s’han pogut vore en el cicle, s’han passat recentment en plataformes i altres cadenes de televisió.

La diferència està en el seu format. Com en la pel·lícula ‘L’increïble home minvant’, la pantalla ha anat reduint-se per a l’espectador fins a la mínima expressió. Es pot passar per l’experiència de visionar qualsevol clàssic o un film de moda a través d’un mòbil, el resultat final no té res a vore.

La comoditat va matar les grans sales i el cine a casa s’ha apoderat de l’invent dels germans Lumiére. Però Alcoi ha sigut una ciutat molt cinèfila encara que no ho semble. En el segle passat va aplegar a tindre 12 sales, que a poc a poc van caure com un castell de cartes. La gent justificava anar al cine, “perquè no hi havia res mes”, en realitat hi havia afició i ganes. Bona prova són les col·leccions de pasquins que es passaven de pares a fills. Fa 50 anys va tancar el cinema Avenida, que estava tocant al Principal, tenia cabuda per a 1240 persones. Des de les seues butaques o d’altres com el Capitol, Goya ( del qual ens queda l’edifici zombie), el Teatre Circ… la foscor de la sala il·luminava els somnis dels espectadors, les il·lusions compartides, les alegries perdudes en temps durs en què desconnectar durant 90 minuts de la realitat era tot un regal.

Gràcies a la seua màgia, el cine a Alcoi ha donat una llavor productiva, ha reconduït vides, ha transformat d’una manera vetlada aspectes quotidians. I a més aporta una efemèride a la capitalitat cultural d’Alcoi, els 125 anys de la primera pel·lícula que es va projectar a la ciutat, el 19 de desembre de l’any 1896 al Teatre Principal. Quico Carbonell i Antonio Reig, que ens delecten en el Nostre repassant els films essencials amb motiu d’esta commemoració, porten endavant una lloable iniciativa perquè quede patent i per a sempre en el record la data de la primera projecció.

La proposta que han cursat a l’ajuntament pot ser una primera pedra, l’inici d’una nova etapa amb la recuperació del cinema amb una vessant més cultural, com aquell Cine Club Pax creat a finals dels anys 50. Com va dir Bogart en el clàssic ‘Casablanca’: “pressentisc que és l’inici d’una bella amistat”. Una amistat, que ja dura 125 anys.

Advertisements

Send this to a friend