Caganers
Sabem que els catalans, juntament amb don Francisco de Quevedo autor de l’opuscle ‘Gracias y desgracias del ojo del culo’ que tracta sobre els plaers i malalties de l’orifici en qüestió, són considerats una de les autoritats mundials en assumpte de natges, culs, trunyos i evacuacions en general. No debades ells van ser els inventors del caganer (camperol amb barretina i pantalons pels genolls que se situa als betlems i que amb les seues deposicions fertilitza la terra com a símbol de prosperitat i bona sort) o del Tió, un tronc d’arbre que apallissen la nit de Nadal per rebre les seues caques de dolços i llaminadures.
El que no sabíem és que el govern conservador de Convergència i Unió s’ha pres l’assumpte tan seriosament que fins i tot ha creat la figura d’una mena de comissari polític al Consorci d’Educació (en el qual figuren la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona) per tal que estudie i establesca unes ràtios màximes de consum de paper higiènic als centres escolars. S’ho imaginen?
Home. Blanc. Quaranta anys. Funcionari per oposició. Vestit amb camisa, corbata i americana d’Emidio Tucci comprada a les rebaixes d’El Corte Inglés, assegut davant una pantalla DELL de 21 polzades introduint, com un boig, xifres a les cel·les d’un full de càlcul Excel 2007 durant vuit hores al dia, cinc dies per setmana. Això quan no s’ha d’endur feina a casa, perquè no dóna l’abast, i respondre-li a l’esposa quan li pregunta què fas? què no vens a sopar? ‘de seguida que acabe d’introduir la freqüència de deposició de l’institut X de Badalona i l’índex d’estrenyiment al col·legi Z de Vilassar de Mar’.
Un ingent esforç que, no obstant, ha acabat donant fruits i ens ha permès als ciutadans, no només catalans sinó de tot l’Estat espanyol, disposar de la següent – i valuosa – informació: ‘Tot i que a la majoria dels centres el consum es situa en nivells assumibles s’hi han detectat diferencies significatives. La qual cosa ha obligat a l’establiment d’unes normes igualitàries de consum.’
És a dir, que tot i que es pot dir que una majoria d’estudiants es torquen el cul d’una manera estàndard, el fet que alguns se’n passen (deixant-se el forat més lluent que unes sabates de xarol) o es queden curts (empremta de frenada a la roba interior) fa del tot necessari establir unes normes de consum sostenible que, pam dalt pam baix, vendrien a ser 25 m. de paper higiènic per alumne/mes. Es a dir, 5 dies lectius per 4 setmanes de mitjana al mes, dividit pels 25 m. venen a ser 1,25 metres al dia per alumne/deposició. Quantitat més que suficient si l’alumne sol cagar una vegada al dia però que pot resultar perillosament insuficient a mida que augmente el nombre d’evacuacions.
L’estudi també parla de la impossibilitat de determinar les causes dels consums excessius a alguns centres i altres reflexions que farien les delícies de Quevedo i que ara, per motius d’espai, no entrarem a comentar. El que sí podem comentar és el goig que fa disposar de tota una sèrie de governs (municipals, provincials, autonòmics i nacionals) que dediquen temps, diners i recursos humans a estudiar temes de tanta substància i tanta profunditat.
Escriptor