Carril-fester ja

Ja fa 10 o 12 anys anava jo un dia passejant per Barcelona tranquil·lament, amb la meua cara de moniato, per un carrer d’aquells del Born, prop de Santa Maria del Mar. Estava ataquinat de gent, sobretot de turistes. Un fotiment de gent de totes les races i colors, amb la patxorra i el despreocupament típic dels turistes, que caminàvem a velocitat d’entradeta i traçant itineraris absurds d’un costat de la vorera a l’altra. En això que una xica just davant meu, carregada amb bosses de la compra, les deixa a terra amb cara de desesperació i comença a cridar: ‘Carril-guiri ja! Carril-guiri ja!’. Vaig entendre que la pobra, intentant arribar a sa casa carregada i amb presses, estava fins el monyo d’anar ensopegant amb gent abstreta.

Fa uns dies vaig estar a València, a la zona a esquenes de la Llotja, al voltant de la plaça redona. I vaig recordar aquella pobra xica que es desesperava per la invasió guiri del seu barri. Aquesta zona de València, i algunes altres, està completament conquerida per comerços per a turistes, bars per a turistes, pisos per a turistes, i turistes. Són serveis que expulsen als veïns i veïnes i els substitueixen per població flotant, visitants que en molts casos dediquen el temps a deglutir alcohol barat i menjar ràpid. Gent que, de fet, té la borratxera com a objectiu principal de la seua visita a estes latituds.

Els dirigents de moltes ciutats del nostre entorn fa temps que tracten de fer front al problema, que si bé per una banda ocasiona una quantitat important d’ingressos, les despeses que ocasiona i la degradació que provoca acaben donant més maldecaps que alegries. Això a banda de que el model de centre turistificat dinamita la vida dels habitants d’aquestes zones, que no tenen més remei que aguantar els inconvenients o, aquells que poden, fugir a altres barris.

De tota aquesta situació, ha acabat sorgint una resposta veïnal contra el model que acaba implantant-se a aquestes àrees; en alguns casos, s’anomena ‘turismofobia’, però en realitat no hi ha un odi contra el turista, sinó una reacció de defensa dels propis interessos del barri front als interessos d’unes empreses que posen en marxa un negoci extractiu de pernoctacions sense atendre a les seues conseqüències socioculturals.

El cas es que anava per València, recordant a la xica que damanava un carril per a guiris, pensant en el pobre veïnat que ha vist en pocs anys com el barri desapareixia sota una capa kitsch de turistificació baratufa, i em va vindre al cap el centre d’Alcoi. Ací no tenim eixe problema.

A excepció dels dies de festes, clar: si substituim els guiris amb la pell incandescent per festers amb perruques estrafolàries, més o manco l’ambient, l’aglomeració, l’alcoholització i la disbauxa és semblant. Això sí; la resta de l’any, tot és més tranquil. Tant, que el fenomen ha sigut invers: primer se n’han anat els veïns, quedant-se només els turistes/festers. Uns quants dies a l’any. I res més.

Send this to a friend