Cent anys de l’inici de les obres de ‘L’Escola Industrial’

El 23 d’abril es van complir cent anys de la col·locació de la primera pedra del que es convertiria en un dels edificis públics més importants de la ciutat: l’Escola Industrial del Viaducte. Va ser en 1923 quan el ministre d’Instrucció Pública i Belles arts, Joaquín Salvatella i Gisbert, col·locava la primera pedra, amb una caixa de plom de 25 centímetres de longitud per 13 d’ample i 15 d’altura, en la qual es van depositar exemplars dels tres periòdics que tenia en aquell moment Alcoi: La Revista Alcoyana, La Voz del Pueblo i Redención; a més de diverses monedes de plata i coure i una còpia de l’acta de l’acte, signada per les autoritats assistents. La pedra es va col·locar en els fonaments del centre de la façana nord del futur edifici. La benedicció d’aquesta primera pedra la realitza l’alcoià Miguel Juliá Vilaplana, degà de la catedral de Plasència. El ministre Salvatella, advocat català, era diputat per Alacant del Partit Liberal. Presidia llavors Manuel García Prieto el govern d’Alfons XIII.

UNA ESCOLA INDUSTRIAL DES DE 1853
L’Escola Industrial d’Alcoi gaudia ja d’una gran projecció a nivell provincial i fins i tot regional. Des que en 1850 es legisla a Espanya sobre l’ensenyament industrial, que amb l’obstinació dels empresaris alcoians del tèxtil i el paper es tenia una de les primeres Escola d’Indústria Elemental, en funcionament des de 1853. En 1902 es diplomen a Alcoi perits tèxtils, mecànics, químics i electricistes i en 1907 se’ls suma el d’aparellador. L’Escola d’Alcoi ja té suficient entitat com per a pensar que necessita unes instal·lacions pròpies dignes i concordes amb la seua importància.

El 10 de desembre de 1906 la Real Fábrica de Paños, la més interessada a mantindre uns ensenyaments tècnics que milloraren el seu nivell capdavanter industrial, acorda cedir gratuïtament a l’Ajuntament els terrenys necessaris perquè es construïsca un gran edifici acadèmic. Els terrenys utilitzats com a “estenedor de llanes i draps”, en la barriada del Tosal, perfectament connectada amb el centre de la ciutat mitjançant el nou pont de metall construït sobre el barranc del Molinar, gràcies al suport del ministre José Canalejas, són la gran aposta de futur. En 1906 es té també el suport de Canalejas per a aquest projecte a l’ésser el president del Congrés de Diputats. Està per escriure la història del que Canalejas ha suposat per a Alcoi.

La cessió de terrenys, uns 3.500 metres quadrats, “setanta metres de longitud de nord a sud i 50 de latitud d’est a oest”, es formalitza, davant el notari Enrique Oltra Faus, amb el president de la Real Fábrica de Paños, Antonio Valor Jordá, i l’alcalde Santiago Reig Aguilar. Només s’imposa una condició en l’escriptura pública i és que “el solar que se cedeix haja de ser precisament per a la construcció per l’Estat, del seu compte, d’un edifici de nova planta per a la instal·lació en el mateix de les dues Escoles Elemental i Superior d’Indústries d’aquesta ciutat”.

En aquests moments l’Escola té el seu aulari en un lateral del que havia sigut el convent dels franciscans, al carrer que connectava amb la de Santo Domingo, enfront de la paredassa de la Glorieta (on està hui el mercat de Sant Mateu). El canvi es mostrava com a espectacular. Aquest és un bon any per a les arts alcoianes, el pintor Fernando Cabrera aconsegueix, per fi, la seua primera medalla de les Belles arts a Madrid amb el seu quadre “Al abismo”.

UNA ESCOLA INDUSTRIAL AMB 356 ALUMNES
En el curs 1922/23, l’Escola Industrial d’Alcoi té 356 alumnes matriculats, dels quals 138 reben ensenyaments oficials i la resta, 218, ensenyaments no oficials, especials i sense efectes acadèmics. Del total d’alumnes, 210 compaginen els estudis amb un treball, sent els dependents, metal·lúrgics i teixidors les tres professions majoritàries entre els estudiants. Hi ha 27 professors i el seu director és José Cort Merita. Es concedeixen 18 beques, només una d’elles per a una xica, i el pressupost anual de l’Escola, en materials, és de 10.040 pessetes.

Pot llegir l’article complet en l’edició de El Nostre Ciutat del divendres 21 d’abril de 2023.