Corrupció
Zaplana, Blasco, Cotino, Bárcenas, Rato, Mato, Granados, Aguirre, Griñán, Chaves, Ábalos…
Els dos principals partits valencians i espanyols arrosseguen un imparable llistat de casos de corrupció que sembla no tindre fi. El desgast institucional que estan provocant és incalculable. La credibilitat és nul·la i s’estén com una perillosa taca d’oli el: tots els polítics són iguals.
El cas Gürtel, vinculat al Partit Popular, semblava que havia marcat un abans i un després en els episodis de corrupció. La sentència condemnava a un partit i quedava expressament clar l’existència d’una comptabilitat paral·lela. Una moció de censura va acabar amb el govern de Rajoy i a València va provocar la caiguda de Camps. El PP ha intentat distanciar-se del passat, però li queden encara molts casos pendents en els tribunals i l’ombra de la corrupció els continua seguint i ha alimentat en bona part l’aparició de l’extrema dreta.
El PSOE que va ser el partit del GAL o de Roldán va patir també el colp dels ERO a Andalusia. El socialisme andalús encara està en l’infern intentant recuperar-se de l’escàndol. PP i PSOE denuncien feroçment la corrupció del contrari, però s’han mostrat tímids i silenciosos quan els casos s’han mutiplicat en les seues formacions. Eixa doble forma de mesurar, eixe distanciament i eixe tu més han acabat alimentat la desafecció política i l’aparició d’altres forces alternatives. Els dos partits tampoc han aprovat mesures contundents per a afrontar i acabar amb els casos de corrupció que es multipliquen. Quan més transparència i responsabilitat s’exigia només s’han oferit declaracions buides i mesures innòcues. Queda clar que el problema de la corrupció és endèmic i afecta la columna vertebral del sistema democràtic. Tampoc la justícia, escorada clarament a la dreta i molt lenta, ajuda a oferir una eixida. Fan falta reformes profundes. Cal un major control de la despesa pública i de les adjudicacions d’obres, protegir als denunciants, despolititzar la justícia, repensar els aforaments, rendir comptes.
La corrupció no és només un delicte econòmic és un atac al cor de la democràcia. Els partits majoritaris han de fer autocrítica, ser ferms i acabar amb la impunitat que flota en les seues formacions. La corrupció no apareix de sobte, ni són casos aïllats. És una constant que a la Comunitat Valenciana es va demostrar que acaba sent sistèmica. Ahí estan els contractes de la Fòrmula 1, Fitur, Taula, el desviament de diners de la cooperació internacional, los Ortiz, los Correa o los amiguitos del alma. O s’actua contundentment o perilla la democràcia.
SANTI HERNÁNDEZ. Periodista