Cruïlla econòmica

Han passat tres setmanes des del comiat de lliga de l’Alcoyano enfront de l’Andorra i són poques les notícies que han transcendit des de llavors. Més enllà de la primera reunió del Consell d’Administració en diversos anys, la ratificació de Toni Justicia com a president i que a la fi d’aquest mes se celebrarà l’assemblea en la qual el club presentarà l’estat econòmic de l’entitat, a nivell esportiu han sigut escassos els moviments i els pocs passos donats han sigut a cap segur.

NOMÉS UN FITXATGE
El que al principi es va entendre com un avantatge, com una espècie de carta a favor del club a l’hora de fer moviments perquè molts clubs encara estaven en plena competició, no ha acabat sent així i molts aficionats comencen a preocupar-se veient que altres equips de la categoria comencen a moure’s mentre que l’Alcoyano solo ha fet un fitxatge, el del migcampista de banda Javi García, procedent de l’Atzeneta, una incorporació que es va lligar fa temps.

Podria entendre’s com a deixadesa de la secretaria tècnica del club, que no acaba de donar amb la tecla a l’hora de reforçar la plantilla i cobrir els buits que es van deixant amb les baixes produïdes, però realment aqueixa no és la raó fonamental que els aficionats de l’Alcoyano no tinguen motius per a il·lusionar-se amb els nous fitxatges que van arribant a l’equip.

Més que mai l’aspecte esportiu està vinculat a l’economia del club, vertadera matèria sensible de l’Alcoyano que porta mesos movent-se per terreny pantanós per l’enorme forat econòmic que presenten les arques de l’entitat, però una cosa és fer equilibris per a fer front als deutes del passat i una altra molt diferent haver de construir un projecte amb una caixa en números rojos que obliga a anar amb peus de plom.

Hi ha diversos noms en la pista d’aterratge als quals només falta el consentiment econòmic perquè signen el seu nou contracte com a jugadors de l’Alcoyano. Mentre els dies van passant algun podria perdre la paciència i acabar vestint una altra samarreta. Estem quasi a mitjan juny però juliol està molt a la vora i, llavors sí, podrien encendre’s totes les alarmes.

En el club no es vol arribar a eixe extrem, però alguns comencen a veure amb una certa impaciència que passen els dies i la nòmina de fitxatges segueix estancada, quan el director esportiu va anunciar que anaven a arribar “de deu a dotze fitxatges”, va assegurar en el seu moment Josele González.

Mentre que la direcció esportiva del club demana una mica de flexibilitat en l’econòmic com a ganxo a l’arribada d’aqueixos futbolistes que ha demanat el tècnic Vicente Parras i amb els quals ja hi ha hagut una negociació, la frase més repetida en la part noble dels despatxos del Collao és “equilibri econòmic”, conscients d’on ve el club i aqueixa obsessió per no repetir els errors del passat que retornen a l’Alcoyano al ‘punt zero’.

Són contínues les reunions a diferents nivells les que s’estan duent a terme per a aconseguir que s’injecte aqueixos diners frescos que permeta desbloquejar l’actual situació, però el final de juny s’acosta i més d’un dins del club tem l’arribada del dia 30 i que es trobe amb alguna de denúncia per impagaments.

L’Alcoyano va arribar a arrossegar en algun moment d’aquesta temporada fins a tres mesos de retard en els sous dels seus futbolistes i cos tècnic, situació que es va aconseguir solucionar amb una sèrie de gestions realitzades, però encara es deu alguna mensualitat i no es descarta que arribara alguna denúncia d’AFE per deute, situació que preocupa i molt.

CAPITAL ESTRANGER
A tot això, el club té una oferta sobre la taula de capital estranger per a obtindre la majoria accionarial, proposta que el Consell d’Administració té aparcada però no descartada del tot depenent de com evolucionen els pròxims mesos i la resposta que tinga l’ampliació de capital que s’ha posat en marxa. Són gestions que s’estan fent amb empresaris de la ciutat per a evitar així evitar que l’Alcoyano acabe en mans foranes, un dels compromisos de Toni Justicia quan va arribar a la presidència.