De la classe al paper: les revistes dels centres educatius d’Alcoi

L’aprenentatge no ha de ser necessàriament una cosa avorrida i estrictament íntima. La passió i la vocació del que un fa i estudia, quan creixen i són ben acompanyades, al final necessiten fer-se públiques. Per això, encara queda professorat que vetlla per aportar a l’ecosistema educatiu iniciatives que dinamitzen el coneixement i l’ensenyament. Una d’estes és la revista impresa i en Alcoi tenim dos casos: ‘Eines’, editada per l’IES Pare Vitòria, i ‘Signe’, elaborada per l’EASD Alcoi.

Eines
Al despatx del director del Pare Vitòria s’acumula una selecció dels 31 números que acumula ja la seua publicació. Com que és biennal, allà es condensen 62 anys de feina des de la publicació l’any 83 del primer número. Lluís Vidal, cap de redacció d’’Eines’, assegura que fan “una cosa que no pot fer cap altra publicació, que és agafar un tema i esprémer-lo al màxim des de diferents punts de vista”. Cada edició té una unitat temàtica i es divideix en dues parts: una és el dossier monogràfic, fet per especialistes; i l’altra és la dedicada a l’institut, en la qual participen professors, alguns alumnes…

El punt fort d’’Eines’ per al cap de redacció és que la revista “és una aportació cultural molt interessant” i així ells també compleixen el paper que tenen com a centre educatiu. Tot i això, Lluís assegura entre riures que la publicació no té massa èxit entre l’alumnat, almenys quan encara pertanyen al centre. “Molts ho valoren després”, explica, perquè alguns antics estudiants han acudit a ell anys després buscant bibliografia entre les pàgines d’’Eines’.

Signe
A l’altra part de la ciutat, prop del centre, a la cafeteria de l’EASD Alcoi també hi ha un muntó de revistes. Estes les porta Rafa Calbo, professor de l’escola, que és el director de ‘Signe’. La publicació va néixer el 2013 de la mà d’un antic alumne, Eloi Revert, a qui va conéixer el 2010 i que va tindre la idea original per al seu Treball de Fi de Grau. La premissa era clara: “Que tinguera continguts propis del que ací es feia, de tota la filosofia creativa de l’escola, i que reflectira un poc tots els àmbits i totes les especialitats que ací es donen”.

I així, creixent sense deixar ningú fora, va sorgir ‘Signe’, “l’element mínim de la comunicació humana” i una publicació anual que cada vegada canvia de format, estil, concepte… Tot a càrrec dels alumnes d’una optativa que imparteix Calbo, dedicada íntegrament a donar forma i crear els 300 exemplars que es fan de la revista cada any. El professor ho deixa clar: “Jo simplement els done ara una xicoteta pauta del tema, però ells són els que finalment decideixen el títol, elaboren els continguts…”. És “un treball en equip” dividit per rols que organitzen la feina, perquè “la revista ha d’eixir i ha d’eixir bé”. No existeix alternativa. A més, l’espai al paper està obert per a gent de la comunitat educativa i gent que no ho siga.

Tot i que són bastant diferents, les dues publicacions tenen alguna cosa en comú. La principal és la col·laboració de la Fundació Mutua Levante en qüestions econòmiques i organitzatives. No obstant això, l’EASD Alcoi es fa càrrec de gran part de les despeses de ‘Signe’ —amb l’ajuda d’alguna subvenció—, mentre que l’IES Pare Vitòria compta amb el finançament de la regidoria d’Educació d’Alcoi per a la impressió dels exemplars. Per un costat o per l’altre, ambdues publicacions fan possible la difusió del coneixement i la implicació de la comunitat educativa en el procés. I això és més que necessari amb els temps que corren.