El 23 porta gols a Jorge Molina

Que Jorge Molina mai ha renegat dels seus orígens i ha sigut un fervent ambaixador destacat de la seua terra, ningú el posa en dubte. El nostre esportista més universal, que ha començat la seua vintena temporada com a professional del futbol –va debutar un 7 de maig de 2000 amb la samarreta de l’Esportiu sent encara juvenil–com millor sap, fent gols per al seu nou club, sempre ha presumit de la ciutat que li va veure nàixer i la més mínima escletxa que li permeten les seues obligacions professionals, no dubta a agafar el seu monovolum en companyia de la seua dona, Aitana Silvestre, també alcoiana, i els seus tres fills –Meua, la major, de 6 anys, i els bessons Dídac i Chloe, de 4 anys–, per a passar uns dies a Alcoi i gaudir de la seua extensa família i amics.

Jorge Molina va poder quedar-se a viure a Sevilla, on era molt volgut. L’afició bètica li adorava, era el capità de l’equip i li va preparar un emotiu comiat, que encara és recordada pels seguidors verd-i-blancs, perquè feia anys que no s’acomiadava a un jugador del Betis amb aqueixos honors. Al Getafe també va deixar petjada. Va contribuir de manera decisiva amb els seus gols al retorn del conjunt madrileny a Primera Divisió i en més d’una ocasió va ressonar en el Coliseum el càntic de “Jorge Molina, Selecció!”. La seua trentena llarga d’anys ho va impedir, en cas contrari ara estaríem parlant del tercer jugador nascut a Alcoi que ha vestit la samarreta de la Selecció després de Pérez Payá i Llop Carrasco.

No obstant això, encara que Sevilla i la perifèria de Madrid eren dos llocs que oferien majors possibilitats professionals per a algú com ell, amb dues carreres universitàries, a més de posseïdor del carnet d’entrenador i de director esportiu, fa dos estius va decidir instal·lar-se definitivament a la nostra ciutat i reformar la casa que té en Gormaig, on per cert va passar el confinament.

Amb 38 anys complits l’abril passat, segueix en la cresta de l’ona, batent rècords de longevitat en la lliga espanyola.L’estiu passat va sorprendre amb la seua marxa del Getafe per a fitxar pel Granada, al qual va arribar a cost zero i amb un contracte sota el braç de dos anys, fins a juny de 2022, quan ja tinga 40 anys. No se sap si llavors serà el moment de penjar les botes, però reiteradament ha comentat la seua il·lusió d’acomiadar-se del futbol en l’Alcoià, club en el qual va debutar quan era encara juvenil al costat del seu inseparable Juli, amb el qual va compartir moltes vivències futbolístiques. Seria com tancar el cercle en el club dels seus amors, on va començar tot.

Mentre arriba aqueix moment, Jorge Molina ja enlluerna a la seua nova afició. En menys d’una setmana ha fet dos gols, els primers com a jugador nassarita. El primer, va tindre una significació molt especial, perquè va ser en l’estrena en Els Cármenes del Granada en competició europea. Jorge Molina va fer el segon al Lokomotiv rus (2-0). Va cridar l’atenció en la celebració el número que lluïa a la seua esquena. No va lluir el seu característic 19 que li ha acompanyat en les últimes temporades.

Aqueix dorsal correspon a Montoro, un dels capitans blanc-i-vermells. Ni tampoc el 9, que porta Soldat. Jorge Molina ha triat el 23, un número amb tant de significat per als alcoians. Ell va nàixer un 22 d’abril, el dia de l’Entrada, però ha volgut tindre el detall de triar el 23. “Dels possibles, era el que més m’agradava. Que recorde a un dia tan significatiu per a qualsevol alcoià com és Sant Jordi, és un motiu més per a haver-lo triat”, assegura amb orgull.