El Dakar en un gegant del desert

Víctor González acaba de completar la seua segona participació consecutiva

El Dakar en un gegant del desert
Víctor González al costat del camió MAN amb el qual ha disputat el Dakar.

Víctor González va planificar un Nadal en família, sense nervis ni nits sense dormir. Tot el que va dibuixar en la seua ment es va vindre al trast la nit abans de Nit de Nadal, quan rebia una trucada en el seu mòbil de l’equip FN Speed, una de les estructures més potents de la participació espanyola en l’edició 44 del Dakar. Quedaven hores perquè l’expedició espanyola es pujara a l’avió que els anava a traslladar fins a Aràbia Saudita, on l’1 de gener començava a Yeda una nova edició del mític rallye.

Aquest amant del desert i els raids, el primer vehicle dels quals res més traure’s el carnet no va ser un cotxe convencional, sinó un 4×4 atrotinat per a recórrer pistes i senderes del nostre entorn, feia setmanes que havia donat per tancada la seua tornada al Dakar, després del seu excel·lent debut en 2021 on va aconseguir ser ‘finisher’. Qüestions econòmiques, vitals en un rallye tan mediàtic i costós, van fer que tot s’anara al trast quan tot apuntava que estava ben encaminat.

Però alguna cosa li va dir a Víctor González que no estava tot perdut. “La pandèmia, que per a molts ha anat malament, a mi en aquest cas m’ha beneficiat. Un copilot havia donat positiu i em van dir la nit del 23. Com existia aqueixa possibilitat, per si de cas havia preparat la meua llicència i així va acabar succeint, quan ja havia descartat el participar. Corrent vaig haver de fer els tràmits per a poder viatjar. Va ser tot molt ràpid”, admet.

D’aquesta manera, sense cap experiència anterior, es pujava en el mateix avió que Francesc Ester i Javier Jacosté, els qui de la nit al dia es convertien en els seus nous companys d’equip dins de l’estructura del FN Speed. Els tres anaven a conduir la mastodòntica estructura del Man TGE de nou tones de pes i 700 cavalls de potència com a suport a la resta de l’equip que és propietat del català Santi Navarro.

El Dakar en un gegant del desert
El camió al fons i persones caminant pel desert.

Els ‘gegants del desert’, com són coneguts els camions al Dakar pel seu volum, compleixen una doble missió dins de la mítica carrera. D’una banda està la competició pura, reduïda a solo uns pocs, els que lluiten per la general, i després es troben els equips més rics del Dakar, els quals contracten camions que garanteixen els recanvis necessaris per a en cas d’avaria o accident. En prendre l’eixida per darrere dels cotxes i les motos, estan preparats per a detindre’s i ajudar si són requerits per altres companys d’equip.

Aqueixa va ser la labor que Víctor González va haver d’exercir juntament amb Francesc Ester i Javier Jacosté durant moltes fases del Dakar 2022 al volant del Man que fa algunes edicions va fer d’assistència de Carlos Sainz quan va guanyar el Dakar amb un Volskwagen Taureg. Una impressionant mola mecànica amb motor de sèrie però amb xassís i totes les mesures de seguretat que exigeix el mític rallye i que es desembolicava pel desert com a peix en l’aigua.

La major experiència, les dunes de nivell 3, les de major dificultat, que són autèntiques muntanyes d’arena amb ascensions molt llargues i després pendents que lleven el singlot en baixar. “És impressionant veure a aquests vehicles de nou tones desembolicar-se amb relativa facilitat per llocs en els quals abans ha passat un buggie. Les traçades d’aquests cotxes solen ser rectes, els camions pel seu volum han de buscar moltes vegades alternatives per a després reprendre la mateixa direcció”, revela l’alcoià.

Físicament, segons reconeix Víctor González, “és molt exigent”. “Després de les motos”, afig, “estan els camions. Cal pensar que moltes vegades vas assegut damunt de l’eix i a més de tres metres d’altura del sòl. És com estar damunt d’una trituradora permanentment. Estàs tota l’estona menjant-te els colps. El problema ve quan vas acumulant cansament. Els músculs del coll i de l’esquena es van carregant i hi ha dies en què t’alçaves i només amb vestir-te ja et molestava la roba que portaves posada. Si els buggies és la velocitat total, els camions és pura aventura. Excepte els huit o nou que barallen per la general, la resta l’afronten com un desafiament”.

Pot llegir la notícia completa en l’edició de El Nostre Ciutat del dissabte 22 de gener de 2022.

Advertisements

Send this to a friend