El ‘gatopardisme’ del PSOE i el PP

Hi ha a Alcoi una situació d’immobilisme instal·lada en el poder descaradament, perquè no canvie res. El Partit Socialista i el Partit Popular, com a mínim els seus nuclis durs, somnien de governar Alcoi sense dificultats i durant tants anys com siga possible. Ara bé, també hi ha partits en l’oposició que no saben on són, ni per què han aparegut. La situació és, per tant, greu per a una ciutat com és Alcoi, cada vegada més empobrida i amb menor pes econòmic i socialment apàtica, tot i presumir d’un teixit social fort, que malauradament no vol o no sap desempallegar-se de l’immobilisme del «PPSOE». Per això, hui tants alcoians i alcoianes ens mirem els uns als altres, preguntant-nos com ha pogut passar, com hem aplegat a aquesta situació i què hem de fer.

En aquest sentit, ho hem pogut comprovar els darrers mesos, on el govern socialista de Toni Francés i de Jordi Martínez, de la mà del PP i VOX, tiren endavant els projectes de l’aigua o de l’autobús. Utilitzant la «geometria variable» en paraules del vicealdalde, no com a instrument pensat per a millorar Alcoi, sinó per a perpetuar l’immobilisme i anestesiar Alcoi. No hi ha una altra explicació que ni tan sols els importe la credibilitat de amb qui pacten.

Els regidors socialistes fan servir l’apologia victimista i tenen la pell molt fina en les seues respostes a les crítiques, com una espècie d’excusa per a no justificar les seues actituds i pactes amb el PP, al que després demonitzen, i el no menys escandalós suport de VOX i del trànsfuga de Ciudadanos amb els temes marcadament importants per a la ciutat.

El PSOE i el PP s’han instal·lat en el govern de la ciutat durant quaranta-tres anys de govern. Trenta-dos de socialistes (Sanus/Francés) i onze de populars (Peralta/Sedano), on la sensació de desànim i empobriment de la ciutat ha anat augmentant fins a arrelar aquesta mala llavor al cor dels alcoians i alcoianes. Des de 1987 el descens de població ha sigut constant, de prop de 65 mil habitants, ara estem en 59 mil. Alcoi ha perdut un 10% de població. Hem perdut força econòmica i industrial, hem perdut serveis, hem perdut la capitalitat comarcal del comerç, hem perdut oportunitats, hem perdut l’esperança amb els governs del PSOE i del PP. I per aquesta raó, amb l’objectiu de tapar la inconsistència dels seus projectes, s’agafen, sobretot els socialistes, al relat sectari i a l’agressió contra qualsevol que es mantinga en el camí de canviar la tendència de la ciutat, on ells diuen estar.

El sentit comú és el meu tarannà i bandera a Compromís Alcoi, i així ho demostrem constantment. Donant suport quan cal per a millorar i fer crítiques i propostes quan les coses no les veiem encertades. Per això alguns necessiten exagerar tant les coses que queden al marge del sentit comú per a defensar-se de les crítiques a les seues males decisions o a les seues accions desencertades. Per això, la resposta a les crítiques sol produir en els nuclis durs dels immobilistes -militants de partit que segueixen ordres a cegues, gent que cobra per ser fidel i partidària, que veu el món en blanc i negre com una competició a mort-, unes campanyes desaforades en contra dels que intenten canviar l’statu quo de la ciutat. Ells mai no critiquen la seua sigla, pretenen que algú es crega que són ells els neutrals, els honrats, els objectius i els desinteressats, que pensen només en el bé comú; quan només els guia la voluntat que tot canvie perquè no canvie res. En ciències polítiques açò s’anomena gatopardisme.

Evidentment, aquest modus operandi del gatopardisme no és innocent i es fa servir per a tapar els defectes propis. Perquè tot té a veure amb el fet polític de perpetuar-se al govern amb una cohort d’aduladors i palmers que viuen al voltant seu, menyspreant de manera contínua els interessos d’Alcoi enfront dels interessos partidistes.

Des de Compromís Alcoi valorem el sentit comú i contra això no valen castells en l’aire com els que fabriquen els gatopardistes que es dediquen  a insultar i agredir per tapar tant la seua mediocritat personal com els fracassos col·lectius.