El panglossianisme del senyor Trelis
El CEO, o cap, com tota la vida hem dit, d’una empresa automobilística es desperta un bon dia amb la visió d’una nova humanitat, on es respecta la propietat de l’altre, on ningú delinquix, on ja no cal ni policia ni jutjats, perquè tot és pau i concòrdia. Aleshores en arribar al seu centre de direcció, ordena que ja no cal posar sistemes de seguretat als vehicles, amb el gran estalvi que això anava a suposar. Ja no calia clau ni pany, perquè ningú anava a furtar el cotxe de l’altre. Però resulta que el bon home, com Pangloss en el Càndid de Voltaire, es troba equivocat i davant l’evidència del fet que la condició humana encara no ha arribat al desitjat moment de prescindir de mesures de seguretat, és destituït pel consell d’administració de la companyia automobilística.
Una cosa així podria passar-li al senyor regidor de patrimoni històric d’Alcoi, si fora el responsable d’una empresa amb un consell d’administració. Perquè davant algunes expressions d’un article recentment publicat sembla que ja ens trobem davant l’alba d’una nova humanitat entregada a respectar, protegir i fomentar el bé públic, l’alba d’un nou temps on ja no cal disposar de la major prudència per a protegir els elements patrimonials de la ciutat. La realitat és altra ben distinta.
Encara em trobe molt sorprés davant la lectura de l’article del senyor Trelis. Ens diu que importa poc el debat sobre si el Sant Jordi de la Plaça de la Constitució és ara molt més vulnerable que abans, perquè el fet important és un debat, ara mateix inexistent, sobre el “respecte”. Diu “Cap monument està prou protegit si la ciutadania no el defensa amb estima”. Quines paraules més boniques, però quin perill tenen per a evadir la responsabilitat del polític encarregat de la protecció dels monuments, deixant-la en mans d’un ens abstracte anomenat “ciutadania”. Amb un argument així supose que el senyor Trelis organitzarà primer una taula redona amb uns lladres per tal de debatre sobre la seua consideració de la qüestió de la propietat privada, que posarà un pany en la porta per protegir allò que cal conservar. No ens enganyem, la responsabilitat de protegir el nostre patrimoni és del senyor Trelis, com a governant de la ciutat, perquè malgrat que la major part de la societat respecta eixe patrimoni, sempre hi ha alguna persona que no ho fa.
Senyor regidor de patrimoni històric: L’Alcoi de 1983, quan es va inaugurar el monument de Gonzalvo, no és l’Alcoi de 2025. Ara en Alcoi hi ha una gran quantitat de persones que desconeixen, per no dir que si coneixen arriben a considerar com a hostil, la figura del nostre sant patró. Vosté sap perfectament que l’obra de Gonzalvo es troba ara molt més desprotegida que abans. No faça més retòrica. Evidentment cal treballar perquè la nostra societat siga més respectuosa amb el patrimoni, amb un procés d’integració més que cultural, social, perquè les distintes cultures han de tindre cabuda en la nostra societat del segle XXI. Però mentre arriba el moment en què el museu del Louvre puga prescindir de guàrdies de seguretat, la gestió del nostre patrimoni cultural passa per procurar les millors mesures de protecció contra actes vandàlics a obres com ara el monument de Sant Jordi. És la responsabilitat de vosté.
GABRIEL GUILLEM. Regidor del Partit Popular a Alcoi