Els empresaris diuen sí a La Canal, bé i què?

FEDAC, com a organisme de representació de l’empresariat de les comarques, dóna suport al projecte d’Alcoi Innova de La Española. És lògic, estan defensant a un dels seus i amb això la seua manera d’entendre el món. Ara, una altra cosa és que siga legítim que emmascaren els seus interessos sota la defensa del benestar dels alcoians.

D’entrada fan una simplificació excessiva de la realitat en assenyalar com a culpables de la situació actual (feble teixit industrial, elevada desocupació, efectes negatius de la liberalització comercial…) als governants. Uns governants que no aclareixen ben bé qui són, i en no fer-ho estan assenyalant a l’actual govern municipal a qui exigeixen que recolze el projecte de La Española. I al mateix temps obvien absolutament la seua responsabilitat en la situació que, diuen, vivim. No deixa de ser paradoxal, doncs: si es veuen legitimats per a exigir és perquè es consideren un agent socioeconòmic rellevant. I ho són. De fet les seues decisions són fonamentals per entendre per què estem com estem. No debades la feblesa del teixit industrial de les nostres comarques no es pot entendre completament si no tenim en compte que molts dels empresaris han preferit invertir en el mercat immobiliari que no en millorar les seues infraestructures industrials. O bé que han preferit competir en un mercat global en preu i no en qualitat, i en conseqüència empitjorar les condicions laborals dels seus treballadors. O, més fàcil, no són pocs els que han donat suport explícit a les reformes laborals que ens han conduit a un mercat de treball fortament precaritzat. Per tant aquesta responsabilitat hauria de matisar la seua posició.

En segon lloc, apel·len al benestar i al futur dels alcoians com a argument central per a acceptar un projecte com Alcoi Innova. Em sembla, com a poc, qüestionable, per moltes raons, aquestes són unes poques:

1. Que jo sàpiga, el problema d’Alcoi Innova rau en la seua ubicació, no en el projecte en si mateix. Per tant si La Española acceptara ubicar-se en un altre lloc s’acabaria el problema i el benestar dels alcoians, segons l’argumentació de l’empresariat, estaria assegurat.
2. Parlen d’ocupació. Bé. Al projecte s’assegura la creació d’un nombre considerable de llocs de treball. Molt bé. Acceptant que li donem credibilitat a una xifra que depén de moltes variables i no només de la decisió de l’empresariat, crec que no hi ha prou, cal més informació. Per exemple, durant quant de temps tindrem eixos llocs de treball i en quines condicions? Parlar de llocs de treball només és enganyós. No s’ha de crear ocupació i prou, s’ha de crear ocupació de qualitat, si no, no serveix de res per al benestar dels potencials treballadors i de les seues famílies.

3. Tot i això, en el cas que s’asseguraren un nombre important de llocs de treball i de qualitat, caldria posar-ho en una balança i pensar si aquest fet compensa estar en risc constant que l’aqüífer que ens nodreix siga contaminat. I no, no compensa en absolut.

Només cal veure el que està passant a la Ribera, en especial a Alzira on l’agricultura intensiva ha provocat que l’aigua de l’aixeta siga totalment inutilitzable. I no únicament per beure si no per cuinar, per dutxar-se… absolutament per a tot. Els habitants d’aquesta zona han de comprar aigua per a totes i cadascuna de les activitats de la seua vida diària. Ajuntament, hostalers, comerciants, famílies… s’han vist obligats a invertir en sistemes d’osmosi inversa per a poder pal·liar els efectes nocius de l’aigua en la seua salut. I no és del tot segur que siga una solució definitiva i completa. Es tracta d’un clar exemple de com decisions econòmiques han resultat ser molt cares per al benestar quotidià de la població. I és que no estarem mai segurs, mai, que una fàbrica sobre el nostre aqüífer no el perjudique per molts informes que es facen. No debades la gran majoria de desastres mediambientals que hem viscut en les darreres dècades han estat provocats per indústries que es proclamaven segures.

No hi ha prou en fer ús de conceptes buits i de xifres sense contrastar. No es pot jugar amb el benestar, present i futur, de les persones, ni molt menys encarnar-se en defensors d’aquest benestar quan sovint s’està fent el contrari, quan s’és en gran part responsable de que els ciutadans vegem com s’esvaeix el nostre benestar. Així que els empresaris diuen sí a La Canal; bé, i què?

Socióloga