La màgia del futbol
Tots els amants del futbol d’Europa (com a mínim) estàvem en aquella nit freda de gener cara a la tele amb unes pulsacions més altes del normal. Ja passaven les onze de la nit quan vam veure com Juanan, un xicon de L’Olleria, materialitzava la nit més històrica del Deportivo després d’una feina col·lectiva impressionant. Aquell instant en aquella nit complicada va aconseguir traure el somriure més satisfactori a una ciutat que sofria una amarga pandèmia.
Si volem fer un resum d’una temporada històrica a tots i totes ens ve al cap aquell moment màgic de gener, però n’han hagut més que han ajudat a materialitzar el segon ascens consecutiu i fer d’aquesta temporada una de les millors de la història del nostre equip. Han hagut moments difícils que gràcies a la valentia i l’esforç dels nostres jugadors i cos tècnic s’han portat endavant i s’han superat. Moments on s’ha lluitat quan s’havia de fer i s’ha suat la samarreta quan tocava. Sense un compromís ferm de tota la plantilla no s’hauria arribat on s’ha arribat. No hi ha que oblidar-ho.
El nostre entrenador abans de l’eliminatòria contra el Madrid va dir unes paraules que poden definir aquesta temporada: “i si sí?”. Aquest any ha sigut el de “i si sí”. Per exemple, i sí al partit contra el Huesca el Collao haguera estat ple? I si a la pròrroga contra el Madrid haguera estat l’afició? I si contra l’Athlètic haguérem animat durant 90 minuts 4.000 blanc-i-blaus? I si durant tots els partits l’afició haguera estat al camp? Aquesta llista de preguntes sense resposta podria ser inacabable, però com molts aficionats pensem, si enguany haguera sigut un any normal potser fins i tot haguérem arribat encara més lluny.
La màgia del futbol és molt gran, i gràcies a això sempre podrem imaginar-nos com haguérem pogut viure tota aquesta temporada a la grada. La ment humana té tot el poder per imaginar-se el que vol, i si tanquem els ulls, tots i totes podem imaginar-nos amb qui ens haguérem abraçat per celebrar el gol contra el Madrid, on i amb qui ho hauríem celebrat, què hauríem sentit en aquells moments, entre moltes d’altres. Sempre podrem imaginar-nos-ho a la nostra manera.
Però no oblidem mai el somriure que ens han dibuixat aquestos jugadors en un dels anys més complicats de la ciutat d’Alcoi i dels nostres pobles. Com sempre, tenim una raó més per defensar aquest esport i aquest equip que tant ens agrada perquè va ajudar a veure un poc de llum en el moment més complicat.
L’última cosa que cal remarcar d’aquest any ha sigut la unió que ha tornat entre la ciutat i el Deportivo. La gent ha tornat a dir amb orgull que és de l’Alcoyano, molta gent s’ha tornat a sentir blanc-i-blau, els xiquets i xiquetes han tornat a veure com a seu el Deportivo. Veure com jugadors van a escoles i observar la cara d’il·lusió amb que els miren no té preu. Aquesta feina començarà a recollir-se amb els anys i feia molt de temps que l’esperava.
Ja per acabar, deixeu que vos done un consell. Si alguna vegada teniu un mal dia o passeu un mal moment, penseu en aquell instant màgic, en aquell gol, en aquell moment, de segur que el vostre estat anímic canvia. Això és la màgia del futbol, això és la sort de ser del millor equip del món.
I açò no s’acaba ací, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”. L’any que ve tots i totes al Collao. Fem història junts! Sempre endavant Deportivo Alcoyano!