Negoci mundial

El Mundial de futbol és un dels grans negocis globals. El futbol s’ha convertit en una fàbrica de diners. A molts se’ls ha oblidat que és un esport, un dels jocs més senzills de practicar. La globalització és latent a tot arreu i el negoci s’estén ja, fins i tot, a la formació dels xiquets.

Les escoles d’estiu, els centres de formació o els clínics amb jugadors s’han convertit en unes insolents màquines de recaptació amb matrícules a preus desorbitats. En molts dels casos és només una forma de finançar clubs de futbol. En el cas de l’Alcoyano per exemple costa trobar en els últims anys un jugador local amb el qual es puga identificar l’afició. L’espectador s’acaba allunyant cada vegada més de l’equip perquè no s’identifica amb ell, sobretot, quan els resultats no acompanyen. La crisi va provocar que alguns equips retornaren al planter de forma excepcional. Quasi tots imiten el mític cas del Bilbao. Però per ací esta idea no ha quallat.

El futbol és un esport, un joc, i entre els xiquets s’hauria d’aplicar la pràctica en valors. Fa anys que es dóna arreu del món, hi ha infinitat de clubs que mimen la pedrera a partir d’entrenadors, psicòlegs i educadors que es trenquen el cap per a formar-los. Però, en la major part dels casos, el futbol encara no està preparat per a fer el canvi de tendència que necessita, ja que segueix ambicionant un model competitiu i econòmic. Al futbol actual tot allò que es pot comprar amb diners, és barat.