Precarietat

Una de les derrotes més fulminants dels treballadors és creure que són privilegis el que abans eren drets. Hem arribat al punt que un lloc de treball és considerat una sort, un contracte indefinit un miracle, un sou de mileurista és un luxe, els dies lliures una il·lusió, cobrar les hores extres és ja considerat una estafa.

La precarietat laboral s’estén com una taca d’oli amb baixos salaris i una extrema temporalitat que afecta, sobretot, els joves, les dones i els majors de 40 anys. La lluita contra la precarietat no hauria de ser exclusiva d’organitzacions sindicals. Concerneix a totes les persones, al conjunt de la societat, de la ciutadania, també dels treballadors.

La societat ha eixit de la crisi narcotitzada, anestesiada en els seus drets. El terme ‘mileurista’ ha aconseguit tindre tant d’èxit que ara cobrar 1.000 euros al mes s’ha imposat ja en les negociacions dels convenis col·lectius com un límit. De fet, segons dades de l’INE, el 30% dels treballadors cobren menys de 1.200 euros bruts al mes.

En este sentit, el pròxim 24 d’octubre se celebra a Ontinyent la cimera europea del tèxtil. Comissions Obreres ha anunciat una gran mobilització pel polèmic conveni estatal del sector. En esta lluita es negocia poder aconseguir un salari mínim anual de 14.000 euros a l’any. Al final han acabat tenint raó aquells que van profetitzar que el pitjor de la crisi es voria quan acabarem eixint de la crisi.