Stupid city. ADRIÀ MOMPÓ. Joves Compromís
No crec ser l’únic que, quan va acabar el confinament, va començar a eixir atropelladament a caminar, per la serra o per la ciutat, però a qualsevol lloc que no fóra la monotonia d’una casa sobrehabitada. En eixes eixides, he pogut retrobar-me amb els llocs que, ja abans de la pandèmia, freqüentava. Un d’ells, el centre, on normalment fuig de la monotonia dels eixamples urbans per trobar-me amb algun carrer pintoresc, de cases estretes i balcons amorosits de flors, supose que d’algun abnegat veí que sobreviu, més que viu, en aquell centre que no sé de què és exactament «centre». Si fóra un ingenu, la meua vida en Alcoi seria una esperança constant per les contínues i prometedores millores que presenta el govern municipal. Podria, per exemple, creure que el carrer Sant Francesc, una volta estrene el seu nou i lluent paviment, ressorgirà sobtadament de la runa i la buidor. Podria, també, confiar en què tots aquells solars de la Vila i el Raval Vell, s’ompliran tard o prompte de noves edificacions on joves parelles formaran dolces famílies, una volta passen els efectes de les successives crisis que ací anem concatenant. Si fóra ingenu, en definitiva, em creuria tot allò de la smart city com una cosa real i palmària, en compte de veure-ho com una bola de fum.
Per desgràcia no he sigut dotat d’eixe don de la felicitat, i em veig obligat a veure els efectes reals de plans, projectes i «estratègies» que comencen la casa, no pel sostre, sinó pels mobles. L’eloqüència de les paraules i els logos cau cada dia, com una casa del casc antic, pel pes de l’atur, l’emigració i la ineficiència política. Sembla que la ignorància és l’únic consens polític a què han sigut capaços d’arribar els diferents governs alcoians. Ignorància definida per una singular manera de treballar consistent en enfrontar els problemes des de les conseqüències i no des de les causes: el pla de peatonalització del centre o el projecte de Rodes, com a últims exemples.
Respecte al primer, la primera qüestió que se’m planteja és: no sap res el PSOE sobre nova mobilitat? Li ho explique. Allò de clausurar, completament, el trànsit rodat en determinats carrers del centre, a fi de convertir-los en prolongades terrasses de bars que foragiten els veïns, és un concepte prou antiquat. Si parlem de nova mobilitat, en primer lloc, parlem de combinar el retorn del parc públic al vianant amb la necessària recurrència al vehicle privat per a residents amb mobilitat reduïda o per a serveis diversos, com la càrrega i descàrrega o el repartiment a domicili, totes tres anul·lades per complet pel pla del PSOE. Vols demanar pizza i vius en Santa Rita? Doncs tens de 20.30 a 23.00 hores, i si no, pa torrat. En segon lloc, per què constrènyer una política necessària i urgent al centre? Per què la Hispanitat seguirà envaïda de «garrulos» a cinquanta per hora per un hipotètic passeig? Jo tinc una idea: perquè el govern vol fer un centre de terrassetes, no una ciutat habitable de punta a punta.
Respecte al segon, Rodes neix com un projecte de Compromís per a recuperar un edifici únic, i reconvertir-lo en un espai d’innovació, tecnologia i vocació empresarial, tot just allò que necessita una ciutat «industrial»: atraure talent, fires, congressos. De la idea inicial a la definitiva, el PSOE ha anat afegint espais culturals, sales multiusos, jardinets i fins i tot cafeteries. En poques paraules, un «mesclaet» de funcions sense una utilitat clara, sobretot atenent al ja precari funcionament dels nombrosos espais culturals de la ciutat: Teatre Principal, Calderón, Àgora, IVAM-CADA i altres museus. No obstant això, Podem critica el «poc espai» que s’ha reservat per a cultura en la Illa de Rodes. Premi a la insolència per a ells.
Siguem clars, en Alcoi falta cultura i sobra espectacle, això és ben cert. Però, com dèiem, això és conseqüent, no causal, d’un problema estructural de caràcter econòmic: si no hi ha faena, la gent suprimeix despeses innecessàries, com anar al cine, o directament marxa i es perd així un potencial comprador d’un dels molts habitatges buits. Realment és tan revelador açò que dic? Tanta estupidesa habita els saturats cervells dels nostres gestors municipals que no són capaços d’esbrinar les causes d’un centre buit, una indústria deslocalitzada i una joventut cansada?
Vull ser benvolent, i pensar que ho fan per desídia, o bé per una fèrria vocació publicista, tan recurrent en eixe nom grandiloqüent i alhora tan irònic a què ens té acostumats: la smart city en la ciutat més estúpida del món.