Fer-se veure per existir amb tranquilitat: Alcoi celebra l’Orgull 2025
La comunitat LGTBIQA+ s’ha concentrat a la Plaça Espanya per reivindicar, un any més, la seua existència i la preservació dels seus drets
Fan ja 56 anys des que es van produir els disturbis de Stonewall —club estatunidenc freqüentat per persones del col·lectiu LGTBIQA+—, un seguit de manifestacions contra una batuda policial que va patir el local i que són considerades les primeres mostres de resistència social de les persones dissidents quant a sexualitat i identitats. Més de mig segle ha passat, però encara queda molt per fer. De fet, en els temps que corren, no només preocupa la promoció dels drets de les persones LGTBIQA+, sinó també la no degradació dels mateixos. Un informe de l’entitat ILGA-Europa alerta que s’està produint una “nova era” d’atacs contra estes persones. De fet, posa de manifest que cada vegada hi ha un corrent més popular que defensa l’augment de la legislació contra el col·lectiu. Per això, reivindicacions com la que s’ha celebrat a Alcoi amb motiu del Dia de l’Orgull este 28 de juny són encara tan necessàries.
A la Plaça Espanya va arribant gent amb les pancartes que han estat fent unes hores abans. En l’altaveu sonen cançons com ‘Vaya liada’, de Mushkaa i Julieta, “Dancing Queen”, d’ABBA, o ‘La Revolución Sexual’, de La Casa Azul. La gent s’abraça, es dona la benvinguda i s’uneix a la reivindicació més sonada de l’any del col·lectiu. De sobte, un cotxe passa amb les finestres baixades i el conductor crida “Perroflatuas!”, però tothom l’ignora.
Per a Alexandre Cerradelo, regidor de Polítiques LGTBI i Igualtat de l’Ajuntament d’Alcoi, “l’Orgull s’ha de celebrar a tots els indrets del País Valencià”. “És un moment en què estan havent-hi atacs als drets de la comunitat LGTBI i hem d’eixir al carrer a demostrar que estem ací i a defensar eixos drets”, defensa, perquè considera que, tot i que “ja pensàvem que havíem arribat a eixe consens”, ara els grups més extremistes intenten retrocedir en matèria d’igualtat. En eixe sentit, Roger Jover, de l’associació LGTBI Mariola, defensa l’organització de revetlles fora de les grans ciutats: “Veiem fonamental estar presents en el carrer perquè, si no ho mostrem en l’espai públic, que és de tot el món, sembla que és una cosa un poc gueto, que només veiem a grans ciutats i no és així. En la ruralitat, en les muntanyes, en les valls, en els pobles i en els barrancs hi ha persones dissidents i ens hem de fer veure”.
El parlament que dona el tret d’eixida a la festa de l’Orgull va carregat de força. Com diu Manu, un dels assistents, “sempre és una bona ocasió per recordar a la gent com d’important i d’agradable és la diversitat”. L’organització lamenta i mostra la seua preocupació per la degradació cada vegada més accelerada dels drets de les persones dissidents i advoca per la resistència i la lluita ferma contra aquells que volen retrocedir en el temps. Un dels assistents insta a tothom allà present a no callar quan presencien una agressió, perquè això fa forts els agressors, i afig: “Ser diferent no fa mal, fa mal l’odi”.
Quan acaben tots de parlar, la música torna a sonar i els uns i les altres comencen a presentar-se. La jornada acaba amb una xicoteta festa al solar del Carrer Forn del Vidre amb bona música i un ambient íntim. Al final, l’objectiu de dies com este no és altre que conéixer-se, formar teixits de resistència, fer-se veure i vetllar per uns drets que ni tan sols haurien de ser mai qüestionats.