Fernando Cerdá Albero jura com a magistrat del Tribunal Suprem

El banyerut Fernando Cerdà Albero ha estat nomenat magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, segons el que disposa el Reial decret 559/2025, d’1 de juliol. El passat 14 de juliol va prestar jurament i va prendre possessió del càrrec en un acte solemne presidit per l’Excma. Sra. Isabel Perelló Domènech, presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial. Amb motiu del seu nomenament, ens va concedir la següent entrevista:

– Què suposa per a vostè aquest nomenament?
– Com a jurista i com a ciutadà espanyol, és un honor altíssim i una responsabilitat enorme haver estat nomenat magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem, en poder aportar humilment la meua formació acadèmica, coneixement pràctic i experiència jurídica al servei de la ciutadania en una societat democràtica.

– Com afrontarà aquest nou repte, entre Barcelona i Madrid?
– Al cor de la setmana, els magistrats i magistrades de la Sala Primera estem reunits a la seu del Tribunal Suprem per a celebrar les deliberacions i dur a terme les tasques pròpies del treball col·legiat en equip. Però, a més, hi ha una part molt important de la nostra dedicació (la preparació de les ponències) que és fonamentalment un treball individual que també pots fer des de la teua residència. I tot això, és clar, sense deixar de vindre a Banyeres de Mariola: soc d’un poble de muntanya i, en algun lloc he llegit que això, de major, es nota.

– Com ha sigut el camí fins a arribar al Tribunal Suprem?
– En el meu cas, aquest camí ha estat precedit de dues professions jurídiques. En primer lloc, i com a professió principal, ser catedràtic de Dret Mercantil a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona des de 2007, amb els meus mèrits curriculars (premi extraordinari de llicenciatura, doble premi extraordinari de doctorat, becari del Reial Col·legi d’Espanya a Bolonya i de l’Alexander von Humboldt Stiftung, reconeixement de cinc sexennis d’investigació pel Ministeri per les meues publicacions científiques…).

D’altra banda, en règim de compatibilitat concedida pel rector de la universitat, he exercit com a advocat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, i no sols he prestat assessorament jurídic especialitzat, sinó que també he redactat moltíssims escrits processals i recursos, i he dirigit la defensa jurídica en sala.

– Què creu que ha pesat més en la seua elecció: la trajectòria o el perfil?
– No em correspon a mi dir-ho, però entenc que ha sigut la idoneïtat pels principis de mèrit, capacitat, igualtat i representació paritària de dones i homes. Sobre aquest últim principi, en la mateixa data hem estat nomenades en la Sala Primera dues magistrades (que provenen del torn general, ja eren magistrades de carrera) i un servidor (pel torn de juristes de reconegut prestigi). Pel que fa a mi, considere que l’experiència acumulada com a catedràtic d’universitat i com a advocat, a la qual m’he referit abans, han justificat les aptituds d’excel·lència per a l’exercici de la jurisdicció.

– Qui o què el va inspirar per a dedicar-se a la carrera judicial?
– Personalment, tinc molt present el record de Vicente Luis Montés Penadés (q.e.p.d.), que, per cert, era d’Ontinyent. Va ser catedràtic de Dret Civil a la Universitat de València, i em va donar classe un curs acadèmic, els dos som «bolonios» i també vam ser companys al mateix despatx d’advocats. Ell va ser magistrat de la Sala Primera entre 2005 i 2009. Malauradament va morir massa prompte. Els magistrats designats pel torn de juristes en la Sala Primera han sigut, generalment, catedràtics de Dret Civil.

En el meu cas, segons em diuen, soc el primer catedràtic de Dret Mercantil que ha estat nomenat magistrat de la Sala Primera del Tribunal Suprem en els més de dos-cents anys de la seua història.

A més, em motiva especialment treballar amb les companyes i companys d’aquesta Sala Primera, perquè tenen unes qualitats tècniques i humanes excepcionals. El mateix passa amb el personal de secretaria, administració i serveis. Amb tot això, l’ambient de treball és formidable. Tot lo qual m’anima a contribuir, humilment, a la dignitat de la missió encomanada al Tribunal Suprem.

– Quins valors considera fonamentals per a exercir la magistratura amb integritat?
– Compartisc plenament les reflexions del president de la Sala Primera, l’Excel·lentíssim Sr. Ignacio Sancho Gargallo (que ha sigut el meu padrí en l’acte solemne de jurament), qui ha analitzat les virtuts judicials i les destreses professionals per a jutjar bé: és a dir, per a trobar la solució més justa. Com a premisses fonamentals estan la independència i la imparcialitat. A això es suma la integritat, dins i fora del tribunal. És molt important també la prudència (sobre tot en l’enjudiciament, que ha d’estar lliure de biaixos o prejudicis i obert de ment), la humilitat i la sagacitat. També és fonamental la consciència social i la humanitat, i per això és clau la raonabilitat i la previsió de les conseqüències de la decisió judicial. En aquestes virtuts, el nostre president també destaca la dedicació responsable i el bon tracte o cortesia. Finalment, com que l’enjudiciament sol expressar-se en una sentència escrita, s’ha d’escriure bé, amb un estil clar, correcte, directe i precís.

– Considera que la independència del poder judicial està garantida avui en dia?
– Permeta’m recordar la Constitució, quan determina que «la justícia emana del poble i s’administra en nom del rei per jutges i magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei». La independència judicial (juntament amb la imparcialitat) és la garantia fonamental del judici just. Com estableix la Declaració de Londres de la Xarxa Europea de Consells de Justícia, el jutge ha d’«aplicar el dret, basant-se en els fets de cada assumpte en concret, sense cedir a la por de desagradar, ni al desig d’agradar a totes les formes de poder, ja siga l’executiu, el parlamentari, el polític, el jeràrquic l’econòmic, el mediàtic o el que exerceix l’opinió pública». Hem de vetllar, doncs, per aquesta independència de jutges i magistrats en l’exercici de la seua funció jurisdiccional.

– Quins reptes creu que afronta actualment la justícia a Espanya?
– Per raons d’elemental prudència, només puc referir-me a la matèria que és competència de la Sala Primera del Tribunal Suprem: els recursos de cassació i altres d’extraordinaris en matèries civil i mercantil entre particulars. I ací el gran repte és reduir els temps de resposta. Actualment tenim més de 25.000 assumptes pendents, amb els consegüents retards en les fases d’admissió i resolució. Hi ha assumptes molt complexos tècnicament i, a més, en els últims anys s’està produint un extraordinari increment de recursos per la litigació en massa: així, els referits a clàusules abusives en la contractació bancària, productes financers, accions de danys per actes contraris al dret de la competència (per exemple, el càrtel dels camions)… L’objectiu, doncs, és reduir aquesta pendència d’assumptes i destacar la funció cassacional del Tribunal Suprem, en complementar l’ordenament jurídic amb la doctrina jurisprudencial que harmonitze la interpretació i aplicació de les normes.