Ferran Formatjé: Es retira el cavaller de l’hoquei

Ferran Formatjé, emblema del PAS Alcoi i referent de l’hoquei sobre patins nacional, ha anunciat que ha arribat el moment de penjar els patins. Aquest serà el seu últim any en actiu. En tot just un mes tancarà una etapa inoblidable marcada per més d’una dècada de lliurament, talent i un lideratge que ha deixat una petjada profunda, tant en la pista com en el cor dels qui l’han conegut de prop gràcies a aquesta disciplina.
Des dels seus inicis en la base del GEiEG, la seua carrera ha sigut un viatge ascendent: Tordera, Blanes, Mataró, Igualada, Trissino… fins a consolidar-se com un ídol a Alcoi.

En el seu palmarés brillen títols com la Copa CERS amb el Mataró, la Trophy Cup amb el PAS Alcoi, i els campionats europeus sub-17 i sub-19 amb la selecció espanyola, amb la qual també va arribar a vestir la samarreta absoluta. Formatjé ha sigut més que un jugador: ha sigut l’ànima del *Alcodiam durant gran part dels últims deu anys. Als seus 37, el 2 blaugrana ha decidit tancar el cercle on més feliç ha sigut, en una pista que l’ha vist deixar-lo tot pels colors blaugranes.

– Quan vas prendre la decisió de retirar-te? Va haver-hi algun moment determinant?
–La decisió va començar a prendre forma l’any passat, quan acabem el playout. Va ser una temporada molt dura, personalment i emocionalment. Vaig ser pare i el meu cap va canviar moltíssim. En eixe moment ja vaig estar a punt de retirar-me, just en acabar el playout. Però vaig pensar que volia gaudir de l’hoquei una última temporada. Enguany m’he permés passar els matins amb el meu fill. Com l’hoquei és un treball que fem a les vesprades, enguany he pogut estar tots els matins amb el meu fill durant el seu primer any de vida, així que l’he pogut fer tot.

– Et retires satisfet amb el que has aconseguit?
–Sí, absolutament. Estic molt orgullós de mi mateix. Sent que mai m’he deixat res dins, sempre ho he donat tot. Per a mi, el més important en la vida és això: fer les coses al màxim. Perquè quan un mira arrere i pensa que podria haver donat un poc més, és quan arriben les frustracions. En eixe sentit, em vaig molt tranquil. Crec que aquest és el millor moment per a retirar-me. Hui dia puc dir que les lesions m’han respectat, no he tingut cap greu, i m’he dedicat al 100% a fer el que m’apassiona. He viscut 20 anys dins d’aquest esport, que ha sigut la meua vida, i tot això ja és un premi en si.

– Ha sigut el títol europeu el millor final possible per a la teua carrera esportiva?
–Poder alçar una Copa d’Europa amb l’Alcodiam ha sigut la guinda perfecta. Però, sincerament, fins i tot si no ho haguérem aconseguit, m’hauria retirat igualment amb el cap ben alt. Porte molts anys en aquest club, i tot el viscut ací ha sigut una suma de moments que m’han marcat. Em sent orgullós d’haver pogut aportar el meu granet d’arena per a aconseguir alguna cosa que el club portava tant de temps somiant. I quan aconsegueixes alguna cosa per primera vegada, té un valor especial. Eixa copa sempre serà recordada, i formar part d’eixe capítol serà una cosa que portaré amb mi per sempre.

– T’hauries imaginat alguna vegada tota la vida que tens ara gràcies a aquest club?
– De xicotet somiava amb ser jugador professional d’hoquei, amb arribar el més alt possible. En eixe moment pensava en equips com Igualada, Noia o Liceu. L’Alcodiam no era tan conegut llavors, era un equip emergent, encara sense gran presència en l’OK Lliga. Però la vida em va portar ací, i hui puc dir amb total orgull que va ser la millor decisió. Tot el que tinc ara ha sigut, en part, gràcies al club. El *Alcodiam em va donar l’oportunitat de vindre, i ací és on he creat la meua vida, on he format la meua família. Sempre estaré agraït, però també crec que les coses no arriben soles: un ha de construir-les. S’ha d’avaluar que no som ací per diners, estem sacrificant moltes coses de la nostra vida, i també de la nostra carrera, perquè podríem haver apostat per altres llocs i no ho hem fet, jo el primer i no em penedisc.

– Com ha evolucionat L’Alcodiam en tots aquests anys que portes en el club?
–Des que vaig arribar ho he vist créixer i això ha sigut gràcies a la perseverança de tots. L’esforç i sacrifique de tots ha fet que el club estiga *bine, que nosaltres estiguem bé, que s’haja creat una família, i que a Alcoi es visca l’hoquei. Gràcia a aquest cúmul de circumstàncies Alcoi, hui dia, està consolidat en la *OK Lliga, té un títol europeu i està lluitant per places europees de cara a la temporda que ve.

– Amb què et quedes de tots els teus anys en L’Alcodiam?
–Amb la gent amb la qual he compartit aquest camí. Els objectius, els títols i les metes són importants, però el que realment queda és amb qui els vius. Després de tants anys ací, m’emporte grans amistats que sé que duraran tota la vida. He tingut la sort de conéixer a persones de tota mena, i de totes he aprés alguna cosa. Tant de les bones experiències com de les més difícils. Tot han sigut aprenentatges que van més enllà de l’hoquei, jo els dic aprenentatges de vida.

– Hi ha algun moment, temporada o assoliment que destaques per damunt de la resta?
– Mai he tingut una vida de jugador monòtona. Cada any ha sigut distint: nous companys, noves situacions, nous reptes, però si haguera de destacar una, seria el meu primer any en el *Alcodiam. Ho recorde amb moltíssim afecte perquè va ser un canvi molt important en la meua vida. Tenia 27 anys, però era la primera vegada que m’anava a viure lluny de casa. Va ser un procés difícil al principi, fins i tot vaig passar per moments d’ansietat, però el club va estar al meu costat des del primer dia. Persones com Diego Mir, Joselu o Miguel Ferreira em van ajudar molt.

– Què és per a tu l’hoquei sobre patins?
– Per a mi és vida, és passió, és amor, il·lusió, constància, treball, en general tot és vida per a mi.

– I l’any que ve?
– Tinc diversos projectes oberts i moltes idees en ment. Deixar l’hoquei em donarà alguna cosa que portava temps buscant: més temps lliure, sobretot els caps de setmana, per a poder gaudir dels meus. També sent que necessite tancar aquesta etapa amb l’Alcodiam. Han sigut uns anys preciosos però ara m’abelleix provar coses noves. Soc una persona ambiciosa, sempre ho he sigut, i vull aventurar-me en projectes nous.