Jordi Verdú, el banderer de la pilota a Alcoi

La passió desmesurada de Jordi Verdú per la pilota valenciana va començar quan tenia solament 14 anys; el jove alcoià va ingressar a aquesta edat en el Club Pilota Alcoi en el moment precís de la seua fundació. L’escola, en aquells dies, comptava amb únicament cinc persones a les quals hui considera com a amics. El seu pare Silvino i el seu oncle Roberto van assumir els càrrecs de president i vicepresident del club perquè Jordi tinguera un espai en el qual aprendre a jugar. Amb el pas dels anys va anar demostrant el seu alt nivell, i a causa de l’escassa afició a la pilota que hi havia a Alcoi, va decidir emigrar a pobles molt més xicotets com Relleu i Castell de Castells, en els quals va aconseguir arribar a la Primera Divisió de la modalitat i va començar a participar en campionats. “els equips de Relleu i Castell de Castells em van oferir jugar i van ser ells els que em van pagar la fitxa i la inscripció; arribem a un acord per a pagar les despeses externes com el transport i la gasolina”, afirma Jordi.

La família ha sigut un factor clau per a l’evolució de Verdú en la seua trajectòria. El suport econòmic i de treball aportat pel seu pare i el seu oncle en l’etapa de creixement va ser essencial per a millorar el seu joc i tractar-se amb els millors jugadors de la Comunitat Valenciana. “El meu pare és una persona que sempre està pendent del que faig, i el meu oncle, a més d’ensenyar-me a jugar, va ser el que va crear l’escola en la qual vaig començar a practicar-lo amb els meus amics”. “Ells van estar sempre ací, però és cert que posteriorment ja vaig ser més ‘a la meua bola’ fins que vaig començar a despuntar. “En eixe moment havia d’acudir a pobles com Muro, Benillup o Tibi si volia entrenar perquè a Alcoi m’era impossible”.

El cridaner d’aquesta situació és que l’esportista es va veure obligat, durant anys, a marxar a poblacions que no superen els 200 habitants per a poder jugar, la qual cosa adverteix el poc grau d’afició que té el municipi alcoià pel Raspall.

La pilota és un esport que, malgrat realitzar-se a vegades en pavellons, els seus orígens es troben en carrers estrets, en autèntiques rateres en les quals l’espai és molt reduït i el fanatisme sol ser bastant contingut, per això en ciutats grans com a València capital o Alcoi és més complicat que se celebren partides de pilota valenciana. Actualment acumula quatre anys jugant en primera; els tres primers van ser en l’equip de Castells (en el qual va aconseguir ser finalista del campionat autonòmic en el tercer any) i aquest últim any va fitxar per l’equip de Relleu (tornant a aconseguir la seua segona i més recent final), on milita actualment. Però l’afició de Jordi per la pilota queda molt per damunt de centrar-se únicament a acumular títols; els valors de l’esport inculcats pel seu pare i el seu oncle li han portat a prioritzar la companyonia i la divulgació dels seus coneixements a les joves promeses sobre la pilota.

Amb el pas dels anys, el Club Pilota Alcoi, en el qual va jugar els seus primers anys, va anar perdent l’interés de la població fins a anar quedant-se a poc a poc obsolet. Va ser llavors quan Jordi, va decidir seguir els passos dels seus mentors i va accedir a portar la presidència del modest club alcoià, per a crear una comunitat parella a la qual es va trobar ell en el seu moment. En el seu rol de president del Club Pilota Alcoi, atribueix que no se li ha donat la suficient ajuda ni recursos que la unió requeria per a tirar avant; el menystinc i el poc interés per la pilota a la ciutat van ser la ‘némesis’ de l’objectiu, “Actualment soc el president del club, però no comptem amb subvencions ni l’Ajuntament ha posat facilitats per a fer un equip”. “Fa ja cinc o sis anys des que em vaig posar com a president del club per a intentar moure’l i portar-lo cap avant, però no aconsegueixes veure eixes ganes per continuar intentant-lo”, assegura l’alcoià de 34 anys. Jordi Verdú porta 20 anys jugant a un nivell híbrid entre l’amateur i el professional, que es decanta majorment al segon, en tot aquest temps ha experimentat alguna circumstància incòmoda, quan un trencament de l’os de la seua mà li va allunyar de la competició i de l’esport en un moment en el qual es trobava còmode i a un gran nivell, “el moment més dur de la meua carrera va ser quan una lesió a la mà em va fer haver de deixar la competició per uns 6 o 7 mesos, i va ser una cosa difícil d’assimilar”.

“L’any anterior havíem jugat en l’equip de Benasau en primera veure com els amics, amb els quals vaig créixer jugant, disputaven els partits mentre jo romania assegut mentre els veia va ser una cosa dura, l’equip posteriorment va baixar de categoria i ja no vaig poder ajudar-los a tornar a pujar”. Aquest contratemps no eclipsa la quantitat de coses bones que ha aconseguit Verdú jugant a la pilota, jugar en primera assegura que és el millor que li ha succeït a nivell esportiu i conéixer a les grans figures de l’esport que veia a través de premsa i televisió quan era més jove, “el millor han sigut aquests anys en què he estat en primera, haver conegut a Martínez, a Genovés o a Félix de Dénia. Conéixer a aquestes autèntiques llegendes i que damunt et coneguen és una cosa increïble.

Jordi Verdú està en una edat òptima per a continuar competint, no obstant això, té clar que hi ha vida fora de l’esport, en la qual estan el seu treball (que compagina amb la competició), família i amics. Al futur només li demana que li respecten les lesions i divertir-se jugant al seu esport favorit, “només demane que el braç em deixe continuar gaudint de l’esport i que puga continuar jugant amb els amics en un lloc més pròxim, sense haver d’anar-me a Relleu ni llocs tan llunyans, estar a Benasau o fins i tot en el club de la meua casa a Alcoi amb els meus amics, sense competició pel mig”, conclou l’esportista.