Josele González compleix la seua segona temporada com a director esportiu

Si a algú li van els reptes difícils aqueix és Josele González. Des del primer dia que va aterrar en el Collao no ha parat de nadar contra corrent. Li va tocar posar-se a la feina per a armar la plantilla del retorn a Segona B després d’un dolorós descens. Com a coneixedor de la casa, va tractar de no trair uns certs principis, recuperant valors que semblaven oblidats després de diverses temporades de despropòsits i demostrant que la pedrera, acompanyada d’uns certs reforços de garanties, també pot ser vàlida a l’hora de formar un equip amb aspiracions.

Si complicat va ser el seu aterratge com a director esportiu, l’anhelat ascens no ha estat precisament acompanyat d’un camí de roses, amb el club institucionalment potes enlaire i econòmicament en la pitjor situació en molt de temps, amb un enorme forat en les seues arques. Uns altres en la seua mateixa situació haurien llançat la tovallola però ha aconseguit fer de la dificultat una virtut.

–Content amb la plantilla que s’ha aconseguit reunir?
–Hem tractat de ser conseqüents amb les circumstàncies actuals de l’entitat i buscar la millor plantilla tenint en compte les possibilitats econòmiques. Si ens atenim a aquesta qüestió, puc dir que ho hem aconseguit i estic molt content amb el disseny d’aquesta plantilla. Una altra cosa hauria sigut adoptar decisions sense tocar de peus a terra. Crec que ja es van prendre en el seu moment bastants decisions a la lleugera que van perjudicar molt a l’entitat per a tornar una altra vegada a aqueixos temps. En cap moment ens hem parat a pensar en jugadors amb dinàmica de Segona A. S’han buscat futbolistes amb una trajectòria en la categoria i ganes de continuar creixent, sabent que el Collao és un camp molt exigent i que el Alcoyano és un club en el qual no pots adormir-te un sol dia.

–Tot el que ha embolicat a la crisi institucional ha afectat el vestuari i acabar de confeccionar la plantilla?
–És evident que el vestuari no era alié al que estava succeint. No és normal que en plena pretemporada dimitisca el president i isquen a la llum tots els draps bruts que van acompanyar la seua marxa. Dit això, en el vestuari hi ha jugadors amb molta experiència que les han vistes de tots els colors. És part del futbol, per la qual cosa no ha sigut una total sorpresa. En situacions així el jugador agraeix tindre la màxima informació i ser transparents. És el que hem tractat totes aquestes setmanes, estar en permanent contacte amb la plantilla, que veja que s’estava treballant per a solucionar els problemes. En tot moment s’ha buscat donar la cara.

–Que hi haja un entrenador com Vicente Parras també ajuda al fet que no salte l’alarma?
–És molt important que el responsable del vestuari vaja de la mà amb la direcció esportiva i el club. En aqueix sentit Vicente Parras és un deu. Ja ho va demostrar renovant el seu contracte quan no sabíem en quina categoria estaríem aquesta temporada. Fa un any que va arribar i sembla que porte tota la vida amb nosaltres. És un entrenador honrat, honest i treballador, tres qualitats que són innegociables per a ell. Mai té hora i dedica les hores que faça falta. També ha sabut captar el que vol l’afició del Collao.

–No sols la plantilla s’ha renovat profundament, una altra qüestió important ha sigut rebaixar la seua mitjana d’edat?
–S’ha treballat bastant aquest aspecte. La Tercera és una categoria diferent de la Segona B, on és vital acumular experiència per a aqueixos partits importants de la temporada. La Segona B no dóna treva i més aquesta temporada on caldrà estar al 120 per cent des de la primera jornada. Es necessita un perfil de jugador en plenitud física. Excepte Jona, que té 31 anys i ha sigut una incorporació especial, cap altre fitxatge supera la trentena.

–De cara a reforçar la plantilla, s’ha mirat molt de centre del camp cap amunt?
–A dalt només queda Juli i també hem mirat de reforçar les bandes. Jordán ve d’estar lesionat però és un futbolista que porta 6 o 7 anys en Segona B amb una mitjana de partits molt alta. Igual passa amb Ramón, que ve de fer dos molt bons anys en el Ejea. Era el seu capità, té gol de la seua etapa com a davanter, és veloç i amb molta arribada. Ángel és un jugador dels quals agrada en el Collao. Ací va explotar però les dues últimes temporades li han marejat molt canviant-li de posició. Li han volgut col·locar com a migcampista quan és un jugador de banda. Juanan és un migcampista 10 per a la Segona B. Et garanteix 6 o 7 gols per temporada, domina la seua posició com a pocs i damunt és de la zona. Ens va esperar per a fitxar quan La Nucia volia que es quedara. A dalt Raíllo és un davanter amb molta mobilitat, cau molt bé a banda i cerca constantment el desmarcatge. Amb Jona va sorgir l’oportunitat i considerem que no calia deixar-la passar. És un 9 nat, davanter d’àrea i amb gol.

–I José Solbes i Mourad?
–Quan ens asseiem a parlar de possibles cessions, tant José Solbes com Mourad figuraven com una prioritat i tots dos estan amb nosaltres. Són sub’23 però amb perfil de titulars. Tenen un gran potencial i, sobretot, molt de marge de millora. Ells també han apostat fort per vindre.

–Quines esperes de l’actual temporada?
–Sobretot seguir en Segona B i no tornar a Tercera. Més enllà de la permanència? Seria molt bo no sols per a l’entitat sinó també per a la ciutat. Hi ha clubs que han gastat vertaderes fortunes i no tots tindran cabuda. El camí a seguir és el succeït la passada temporada, on va ser clau el bon inici de lliga que vam tindre. Serà una lliga de 18 partits en els quals pot succeir qualsevol cosa. Malgrat que som un acabat d’ascendir, la qual cosa va aconseguir l’equip es té molt en compte i ens respecten.