La Dependent converteix la novel·la ‘Júlia’ en un clàssic teatral
Estrenada l'adaptació de la novel·la d'Isabel-Clara Simó
El professor i escriptor Jordi Valor i Serra va dir, en el Centre Cultural alcoià, presentant en 1983 la novel·la Júlia, d’Isabel-Clara Simó, que “Alcoi ja te la seua novel·la”. Anys arrere havia sigut Joan Fuster qui va fer la crida perquè s’escriguera la novel·la pendent del trànsit de segle alcoià amb els successos del Petrolio, la qual cosa va espentar a la jove periodista a estudiar el tema i afrontar la primera de les 27 novel·les que escriuria al llarg de la seua vida literària. La contestana Verònica Cantó, secretària de l’Acadèmia de la Llengua Valenciana, ha escrit que “Amb Júlia vam descobrir que la història del poble on havíem nascut podia convertir-se en literatura i, amb això, en art. Amb Júlia vam aprendre que érem importants”.
Ara, en 2021, quan han transcorregut ja 38 anys des que Isabel-Clara Simó escriguera la seua novel·la, reeditada més de 40 vegades, han vingut Gemma Miralles i La Dependent ha recordar-nos el que no hem d’oblidar i reafirmar el que Júlia representa en la bibliografia alcoiana. L’estrena de la versió teatral de Júlia ens proclama que Alcoi ja té la seua obra de teatre gràcies al repte i el treball de la Dependent i de l’ampli equip que ha fet possible l’estrena del passat divendres en el Teatre Principal de València. Els llargs i calorosos aplaudiments, al final de la representació, han sigut el millor dels avals i reconforta que allí estigueren representants com l’alcalde d’Alcoi, el conseller de Cultura o l’alcalde de València, entre altres.
Pese al protagonisme indiscutible de Gloria Román en el paper de Júlia; Joan Manuel Gurillo en el de l’empresari Josep Romeu i el de Pepa Miralles en el de la mare, seria injust no valorar aquest espectacle escènic de manera coral, perquè tots i cadascun dels participants arriben a ser decisius per al resultat final. Gemma Miralles, que se supera en cadascuna de les seues direccions teatrals amb matisos nous, reinventant-se creativament, ha sigut la millor directora d’orquestra, acompanyada en la il·luminació per un Víctor Antón que es mereix ací un homenatge al costat d’Eduardo Moreno, en el disseny de l’escenografia, i de Rafa Arnal amb la banda sonora i la música.
La història de l’apoderament d’una dona obrera i de la seua fredor en la venjança, en un ambient hostil d’homes i circumstàncies socials, s’allibera dels riscos del “culebrón” de la joveneta que es casa sense amor, per diners, sacrificant la seua maternitat i vivint com “Cenicienta.” L’escriptora Isabel-Clara Simó amb la seua càrrega política, reivindicativa, militant en l’esquerra, és el que converteix aquesta història, clàssica en l’assignatura de literatura catalana de les aules dels nostres centres de secundària i batxillerat, en la icona de la dona que no es rendeix i lluita, sense tremolar-li el pols, fins al final. I si el final de la novel·la és una rebolcada amb l’última frase, Gemma Miralles li afig una desconcertant música inequívocament alcoiana per a baixar el teló.
Imprescindible veure aquesta representació, un clàssic teatral gràcies a La Dependent, que estarà fins al pròxim 28 en el Principal de València, per a traslladar-se posteriorment a Castelló, Alacant, Alzira i, finalment, al febrer, a Alcoi.