La Dependent inicia el compte arrere d’una nova producció

La Dependent ha desplegat veles i malgrat els pèssims comunicats de l’home del temps, ha decidit eixir del port de la inactivitat, amollar les amarres que la subjecten al silenci i llançar-se a la mar. Es necessita molta vocació de mariner per a iniciar en aquestes condicions actuals una aventura. Però si alguna cosa li sobra a La Dependent és precisament vocació i empenta.

En la seua nova seu de la Zona Alta d’Alcoi es va celebrar, dies arrere, una primera jornada de treball dels equips artístic i tècnic que participaran en aquesta nova producció de La Dependent a partir d’un text de l’autor de Catarroja, Pasqual Alapont, dramaturg de capçalera del grup de teatre alcoià que ja ha representat diversos dels seus treballs. Aquesta nova producció, que tindrà al capdavant el gerent de la companyia, Joanfra Rozalén, té el títol d’Icària i els qui han llegit el text asseguren que estem davant d’una de les millors propostes escèniques d’Alapont, que aconsegueix reunir, en un magatzem industrial abandonat, tot un catàleg de «muntanyes russes» d’emocions i sentiments, que es passeja entre la comèdia, el frenesí dialèctic del debat polític o econòmic i les sorpreses del thriller teatral.

Sota la direcció de Pepa Miralles, cada temporada més segura i eficaç en aquesta responsabilitat, que tindrà com a ajudanta Yolanda García, es van estrenar en la primera lectura quatre noms propis de l’escena valenciana actual: Pep Sellés, Jordi Ballester, Gemma Miralles i Pepe Miravete.

Icària enfronta un representant del capitalisme (un empresari valencià) amb tres segrestadors molt diferents. Un d’ells, amb la seua visió utòpica d’un comunisme democràtic, és qui inspira el títol d’aquesta obra. En 1840 Étienne Cabet publica Viatge a Icària com a proposta de comuna en una illa que va arribar a traslladar a la realitat a Texas i Illinois. Però en aquest atrotinat magatzem, en el qual mantenen a l’empresari segrestat, s’està molt lluny d’una justificació ideològica i s’entremesclen altres interessos que aniran desembolicant-se en una trama escènica on quasi res és el que sembla. I ací demostra Pasqual Alapont, una vegada més, una gran habilitat en el maneig dels personatges i de les situacions escèniques.

Pepa Miralles i els seus quatre intèrprets tenen molta faena al davant. Serà, segons les previsions inicials i si la COVID ho permet, a la fi de gener quan aquest nou muntatge de La Dependent s’estrene, i per a això tindrà el suport de l’Institut Valencià de Cultura, de la Generalitat Valenciana, i la col·laboració del Teatre Calderón i l’Ajuntament d’Alcoi. Bon vent i bona mar per a La Dependent en aquesta singladura cap a Icària. El teatre continua sent imprescindible.