La igualtat és un dret
A aquestes altures del 2018, tothom hauria de saber i entendre que la igualtat és un dret.
Per a tots i totes igual… Clar està que no és així, que no existeix aquesta igualtat, que les dones ara per ara, cobren un 30% menys que els homes, segons l’informe sobre la bretxa salarial del gènere que hem elaborat des de CCOO. Més de 2 milions, treballen a temps parcial, a més a més continuem assumint majoritàriament el cuidat dels fills o familiars amb permisos, reduccions de jornada i excedències que tenen conseqüències molt negatives amb les seues carreres i cotitzacions de cara a la jubilació. La desigualtat salarial és real i està molt viva. També és molt impactant la dada que l’atur de les dones supera els 2 milions.. Com es possible que a temps d’ara hàgim de suportar les pitjors feines i a un salari precari? I que el nostre govern, no vulga fer res al respecte, i si parla és per a desprestigiar la mobilització i reivindicació per la igualtat laboral i social.
És vergonyós.
CCOO del les Comarques Centrals volem fer un crit a totes les treballadores i treballadors, a secundar la convocatòria dels aturs de 2h per torn, i a participar als distints actes, per reiterar el nostre compromís actiu amb l’eliminació de la discriminació laboral, econòmica i social de les dones.
Considerem que aquest 8 de març cal fer un pas més per totes les dones que pateixen precarietat laboral, per totes les dones assassinades a les mans de les seues parelles, per incrementar els recursos de la Inspecció de Treball, i millorar el control del compliment de la igualtat de dones i homes en l’àmbit laboral. És molt important, enfortir els serveis públics, que el model educatiu siga igualitari, així com garantir infraestructures per als nostres majors; cal impulsar el diàleg social i la negociació col·lectiva, i també hem d’exigir plans d’igualtat a totes les empreses obligades per llei.
No podem oblidar la realitat de la violència de gènere i la invisible i silenciada situació d’assetjament a l’àmbit del treball. Demanem mecanismes per corregir les desigualtats i exigim responsabilitats, per un costat al govern i per l’altre als empresaris perquè deixen de mirar cap altre lloc.
Per tot el que anteriorment he escrit, vull que açò es faça veure, que no volem més injustícies per sexe, que volem estar VIVES, LLIURES, UNIDES PER LA IGUALTAT, i que totes i tots junts podem aconseguir que mai més un assassí no pague pel seu delicte, NO a l’assetjament laboral! NO a la bretxa salarial! Totes i tots som iguals.