La Rosaleda sigue generando polémica

La polémica abierta entre el gobierno municipal y La Carrasca, por las interpretaciones de la sentencia que obliga a reponer la zona verde en La Rosaleda, inicia un nuevo capítulo tras la respuesta descalificadora de la concejala de Régimen Jurídico, Lorena Zamorano, que acusaba a los ecologistas de “confundir a los ciudadanos”. La Carrasca pormenoriza sus argumentos en una carta abierta que reproducimos a continuación.

“Sra. regidora: Vist el contingut, i el to, de les seues declaracions sobre l’assumpte de l’execució de la sentència que obliga a reposar la zona verda de La Rosaleda, ens veiem obligats a contestar­li i a fer­li arribar algunes consideracions que entenem que són imprescindibles.
Com que vosté ens acusa d’intentar confondre els ciutadans i de fer interpretacions que no s’ajusten a la realitat, pensem que és necessari que empliquem els motius pels quals estem convençuts que els últims aclariments del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) evidencien que el quart projecte de restauració de La Rosaleda s’ha de modificar en profunditat.

Vosté sap que el Tribunal ha resolt que ara no pot emetre un juí sobre les peticions que tant nosaltres com l’empresa que explota l’aparcament de la plaça havíem plantejat perquè, i tornem a reproduir literalment, com ja vam fer en el nostre comunicat de premsa: “no nos conta todavía un proyecto definitivo del Ayuntamiento y que pudiera enjuiciarse por esta Sala”.

No obstant això, vosté també sap que la Sala ha decidit aclarir algunes qüestions que, malgrat la seua aparent obvietat, generaven dubtes i controvèrsies.

En primer lloc, el Tribunal ens dóna la raó i aclareix que, sense cap mena de dubte, les superfícies xafables de la plaça no han de considerar­se incloses en els 1634,66 m2 que s’han de destinar de forma preceptiva a enjardinament (amb capa de terra de 0,8 metres de profunditat mínima). Convé que recordem que nosaltres al.legàvem que les àrees xafables no són aptes per a enjardiment perquè el paviment, la terra compactada o qualsevol altre element semblant impedeixen la plantació i el creixement de les espècies vegetals.
En la seua resolució la Sala confirma i diu ben clar que “es obvio que las superficies pisables no forman parte de la zona de ajardinamiento”, però sembla que aquesta qüestió no és tan òbvia per al seu govern, ja que en l’última versió del projecte de remodelació, que vosté mateixa ens va facilitar, una part significativa de la superfície que es computa com a superfície enjardinada és superfície xafable. Per comprovar­ho només ha comparar les dues imatges del plànol 4.01, on s’identifiquen tant les àrees presumptament enjardinades com les àrees xafables. Si les superposa, com nosaltres hem fet, descobrirà que li falta prop d’un 20% d’àrea enjardinada.

No oblide que en la interlocutòria de 18­04­2013 el Tribunal va desestimar les medicions tergiversades i absurdes de l’Ajuntament (que defenia que la zona verda només havia de tenir 2.539,02 m2, quan la sentència en fixava 3.269,32 m2) i que això significa que la superfície amb capa de terra d’almenys 0,8 m i amb el nivell superior a la mateixa rasant que el terreny circumdant ha d’arribar a 1.634,66 m2 (50% de 3.269,32).

Tinga en compte també que, en la mateixa interlocutòria de 18­04­2013, la Sala va dictaminar que no es podia computar la superfície de diverses jardineres (designades en el projecte com a parterres 2, 5, 6 i 7) perquè no s’ajustaven als requisits de la sentència.

Per si encara dubta de la veracitat dels nostres arguments i encara creu que el projecte és perfecte, li adjuntem, per allò que diuen que val més una imatge que mil paraules, un plànol on marquem totes les superfícies que, ineludiblement, ha de descomptar com a conseqüència de les resolucions del Tribunal de 18 d’abril i de 4 de novembre d’enguany.

Pel que fa a la resta de superfícies enjardinades, cal també que tinga ben present el contingut de la interlocutòria de 17­09­2012, en què la Sala li recordava el seu mandat sobre les rasants (una resolució aquesta confirmada per la de 04­12­2012, que va desestimar el seu recurs de reposició). El Tribunal li ha ordenat que el nivell superior dels 1.634,66 m2 de superfície amb capa de terra d’almenys 0,8 m quede a la mateixa rasant que el terreny circumdant i, en la interlocutòria de 04­11­2013, aclareix que “es circundante lo que rodea inmediatamente determinada zona”.

Si realment vol actuar amb transparència, a més d’oferir còpies de totes les resolucions del Tribunal, el que hauria de fer és exigir als seus tècnics que en el projecte s’especifiquen de manera clara les rasants de les superfícies enjardinades en relació amb els terrenys que les envolten de manera immediata. Mentre el projecte no acredite si hi ha o no diferències de cota amb els zones immediatament adjacents, haurem de posar en dubte la seua voluntat de restaurar la legalitat i de resoldre en aquesta legislatura el problema de La Rosaleda, sense provocar —amb la seua indefinició— més dilacions innecessàries.

D’altra banda, ja li vam dir en la nostra primera carta oberta que pensem que és una aberració jurídica afirmar —com fa vosté— que caldria indemnitzar l’empresa Ortiz e Hijos en el cas que, per a complir la sentència i recuperar la zona verda, fóra necessari tombar la planta del pàrquing que no és subterrània. Torna vosté a passar per alt que l’empresa, com a redactora del projecte de l’aparcament, és també responsable de la il.legalitat comesa i que, per tant, no pot obtindre cap indemnització provocada per les obres i/o demolicions que s’hagen d’efectuar per a reparar els danys que ella mateixa ha provocat. No és gens congruent que vosté indique que l’Ajuntament té obert un contenciós per reclamar a Ortiz les seues responsabilitas i que al mateix temps afirme que se l’ha d’indemnizar. En què quedem? Per haver redactat un projecte manifestament il.legal, ha de pagar o cobrar?

Esperem que tinga en compte tot el que li hem exposat i que el projecte de remodelació corregit complisca els requisits de la sentència i les condicions de seguretat. Atentament”