“La sort electoral ens ha permés tirar avant coses que abans hagueren sigut impensables”

Sergi Rodríguez va ser secretari municipal del Partit Comunista en els huitanta i posteriorment va ocupar diversos càrrecs orgànics en Esquerra Unida, on va arribar a secretari d’organització del País Valencià. Va tornar a la política institucional després de presentar-se en 2023 com a alcaldable per Guanyar, que encara que ha continuat mantenint dos regidors, el pes de la formació en la present legislatura està sent determinant en la gestió municipal per a qüestions com l’aprovació dels pressupostos.

– Estem ara en l’equador, quina valoració fa de la legislatura fins al moment?
– Respecte a la nostra tasca d’oposició, és positiva i crec que estem tenint un paper important, entre altres coses, perquè arrepleguem les demandes socials d’entitats i col·lectius veïnals i aconseguim que s’atenguen. Però, d’altra banda, ens agradaria arribar a més i arrancar-li al govern compromisos més ferms en qüestions com la defensa del medi ambient.

– I quins assoliments destacaria dels aconseguits en aquest temps?
– Des de l’aprovació del reglament per a l’aplicació de la carrera professional horitzontal, fins a l’increment pressupostari en polítiques de rehabilitació d’habitatge, l’augment de la plantilla d’obres i serveis, o accions en matèria de memòria democràtica, passant pel manteniment de la biblioteca de la Uixola en la seua actual ubicació i, com no, el trasllat de l’ambulatori mèdic de la Zona Alta. Tot això sense oblidar l’empresa pública, fonamental per a la recuperació de serveis públics i ara, amb els pressupostos d’enguany, hem fet un nou pas avant ‘calendaritzant’ la remunicipalització de determinats serveis.

– Com veu la política municipal en l’actualitat?
– Depén del moment polític que et toque viure. Els meus companys del grup municipal anterior el van tindre més difícil que nosaltres ara, la sort electoral ha permés que, sense formar part del govern local, Guanyar puga incidir en la política municipal i que el nostre vot siga decisiu. Evidentment, en el govern es poden aconseguir moltes més coses, però així i tot, aquesta oposició que ens ha tocat exercir en aquesta legislatura, ens ha permés tirar avant coses que abans hagueren sigut impensables. Però clar, nosaltres el que volem és l’alcaldia d’Alcoi, governar aquesta ciutat i aplicar polítiques que nosaltres entenem que són socialment més justes i mediambientalment sostenibles.

– Des de fora, el que s’observa és un diàleg i una entesa entre les parts que abans no existia.
– Considere que tant Sandra (Obiol) com Pablo (González) i Mauro (Colomina) van fer un treball extraordinari i això que no ho van tindre fàcil. El govern, en l’anterior legislatura, jugava a dues bandes i sempre tenia a Marcos Martínez, quan no a Podem, per a donar-li suport a l’hora de tirar avant els projectes. No podia haver-hi un debat com el que tinc jo ara amb el govern. Jo pose les meues condicions i el PSOE posa els seus límits, però pot haver-hi un debat. Depenem d’això, eixa és la diferència, els meus companys no van tindre possibilitat de pactar.

– I tenint en compte el seu funcionament assembleari, alguna vegada en aquests dos anys s’ha hagut d’enfrontar als seus companys de partit per prendre una decisió amb la qual no estigueren d’acord?
– Enfrontament no, debat sí. Un debat, que en l’esquerra és molt saludable, de fins a on hauríem d’arribar, fins a on estrényer al govern. I per a això estan les assemblees, per a establir eixe debat teòric on s’exposen criteris respectuosos que ajuden a alimentar el coneixement polític i no perdre mai de vista la realitat social. Perquè els polítics, a vegades, ens embullem en la dinàmica municipal i la realitat social no cal perdre-la de vista mai, ha de ser el nostre referent polític.

– Creu que el PSOE pateix d’aquest mal del qual vosté parla?
– Crec que la legislatura passada, això es va detectar moltíssim i, de fet, després de les crítiques que van rebre per part dels diferents referents socials, el que van intentar és donar-li la volta a aquesta situació. Una altra cosa és que ho hagen aconseguit o no, han sigut molts anys d’estar d’esquena a la ciutadania.

– Se sent còmode en aquesta posició de facilitador i, al mateix temps, haver de fiscalitzar la labor del govern?
– No és còmode, no ho és. Perquè has de mesurar molt els teus passos i mantindre un equilibri per a no caure en un posicionament polític que no et correspon. I no és còmode tampoc perquè moltes vegades et topes amb l’ambigüitat d’un govern que no es defineix enfront de temes que nosaltres entenem que són importants.

– L’alcalde està oferint-li, contínuament, entrar a formar part del govern.
– I jo sempre li he contestat el mateix: és tan fàcil com que manifeste públicament que no hi haurà polígon industrial en La Canal i que s’evitarà la planta fotovoltaica a Polop, a més d’aplicar polítiques de rehabilitació d’habitatge i de cura de les persones majors. Eixos condicionants són els que li posem per a governar amb ells.

– Com valora l’aportació de Compromís al govern municipal?
– Per a mi no han aportat res nou, sincerament, s’ha contagiat de la tebiesa del Partit Socialista. Crec que s’han relaxat, perquè jo recorde les intervencions de Compromís sobre la privatització de serveis, per exemple, i eren contundents. Ara callen tot el que denunciaven estant en l’oposició. Intenten marcar perfil propi i en temes com la planta fotovoltaica, sí que han sigut més contundents, però la pregunta és que si, al final no aconsegueixen frenar aquest projecte o el de La Canal formant part del govern, com l’assumiran com a partit.

– I què pensa d’aquells que els acusen d’oposar-se al desenvolupament econòmic d’Alcoi?
– Que no és veritat, nosaltres no hem sigut crítics, per exemple, amb el projecte de Rodes, al contrari, creiem que eixe és el futur. Compartim que Alcoi ha de ser ciutat industrial, però de la nova tecnologia, i ocupar les naus buides, que n’hi ha, i terrenys aprofitables també.