La Unitat d’Alcohologia atén l’any una mitjana de 140 nous casos

L’alcohol és la substància psicoactiva més estesa entre la població de 15 a 65 anys, sent la que es percep com de menor risc. En una societat en la qual es beu per a celebrar, socialitzar, per plaer, per a oblidar, per a reduir la tristesa o l’estrés, les persones tendeixen a creure que el consum no és nociu. No obstant això, els consums de risc poden implicar importants conseqüències per a la salut i la vida, per la qual cosa aquesta normalització social convida, com menys, a la reflexió.

“Resulta primordial sensibilitzar sobre les conseqüències del consum d’alcohol, reduir la tolerància social existent enfront d’aquest consum i animar a un debat social sobre el paper que la família i la societat en general pot tindre en la prevenció i promoció de la salut, perquè el consum i l’addicció a l’alcohol és un problema que ens concerneix a tots i per això hi hauria, d’una banda, que augmentar els missatges que transmeten la percepció de risc de l’abús i recalcar que l’alcohol no aporta cap benefici, i d’altra banda, implicar a tots els estaments socials”, remarca el metge de la Unitat d’Alcohologia d’Alcoi, Natxo Calvo.

Un altre aspecte important, segons destaca, és el de l’estigmatització de l’alcoholisme. Recentment, una enquesta realitzada per la Societat Espanyola de Psiquiatria Clínica ha conclòs que l’addicció a l’alcohol és la més rebutjada per als rols de persones fora de l’entorn familiar. És a dir, que la societat espanyola continua tenint un important grau d’estigmatització pública i intrafamiliar cap a la condició de l’alcoholisme, la qual cosa podria agreujar les conseqüències d’aquesta addicció al nostre país, segons els resultats del propi estudi.

D’aquí ve que el doctor Calvo incidisca en la importància d’implementar accions encaminades a desestigmatitzar aquesta dependència, com també insistir en la labor de prevenció i que aquestes actuacions engloben a tota la població. “S’ha aconseguit que el tabac estiga mal vist i en canvi l’alcohol no”, assenyala a tall d’exemple respecte al tema de la tolerància social cap al consum d’alcohol.

La Unitat d’Alcohologia atén l’any una mitjana de 140 nous casos, una xifra que es manté respecte al 2019, previ a la pandèmia. En 2020 va descendir el nombre d’usuaris a causa dels mesos de confinament, si bé la demanda assistencial s’ha incrementat considerablement en els últims anys, arribant a duplicar-se des de 2001, quan comencen a tindre registre.

Quant a la incidència de la pandèmia, el doctor Calvo explica que hi ha un tipus de casos en què les restriccions i el confinament domiciliari ha sigut beneficiós, cas del consum fora de casa, recreatiu i lligat a l’oci, mentre que ha agreujat situacions en què la persona addicta o sotmesa a un procés de desintoxicació viu sola i consumeix a casa. També es ve insistint que durant el confinament va augmentar la compra de begudes alcohòliques, de fet, els mitjans van informar que Espanya va ser el país on més va créixer el consum d’alcohol durant els inicis de la crisi sanitària.

No obstant això, cal tindre en compte que la Unitat d’Alcohologia tracta ja casos considerats greus, per la qual cosa els possibles efectes de la pandèmia i el repunt d’usuaris es veurien ja més a mitjà o llarg termini.