La xaranga Alcoyano, un dels orgulls de Tolosa

L'agrupació musical d'aquesta població guipuscoana està a punt de complir 75 anys

La xaranga Alcoyano, un dels orgulls de Tolosa
Una formació de l’agrupació més recent on es pot comprovar el caràcter festiu de la formació

Els clubs moltes vegades guarden històries fascinants. Un dels equips més famosos del món, el Boca Júniors argentí, deu la seua samarreta al blau i groc de la bandera de Suècia perquè els seus fundadors van acordar en 1907 que anaven a utilitzar els colors de la bandera del següent vaixell que atracara en el Riu de la Plata.

Una altra casualitat, quaranta anys després, va voler que una xaranga musical, tan arrelades en les festes populars a Euskadi, porte des de 1947 –en 2022 complirà 75 anys– el nom de Peña Alcoyano. Va succeir a Tolosa, localitat de l’interior de Guipúscoa situada a 25 quilòmetres de Sant Sebastià, després que diversos joves músics locals estigueren en el procés de muntar una xaranga –txaranga en basc– i no sabien quin nom posar-li.

Va donar la casualitat que era la vespra del partit que l’Esportiu havia de disputar davant la Reial Societat i van decidir pernoctar a l’hotel Cielo Grande de Tolosa. Coses de l’època, els jugadors de l’Alcoià van decidir llavar les seues samarretes i penjar-les després al balcó cap al carrer Emperador perquè s’assecaren.

IDIL·LI NO CORRESPOST
En aqueixes que aquests joves tolosarras que les van veure i van decidir dir-se Peña Alcoyano. Així va ser com va nàixer un idil·li mai correspost per cap de les dues parts malgrat alguns intents d’acostament, fonamentalment per la distància física que separa Tolosa d’Alcoi –hi ha quasi 700 quilòmetres i més de 7 hores amb cotxe per carretera–.

Quan més a prop van estar va ser fa bastants anys amb motiu d’un viatge a la Vila per a tocar en les festes de Moros i Cristians. El primer que es va interessar per acostar relacions va ser Enrique Oltra Moltó, un alcoià que va ser governador civil de Guipúscoa a la fi de la dècada dels 60 del passat segle. En l’inici de la dècada passada, amb motiu dels enfrontaments entre Eibar i Alcoià en el play-off d’ascens a Segona Divisió que van disputar en la dècada passada, el fill d’un dels fundadors i després primer president de la penya, Miguel Martínez, es va desplaçar a Eibar i va estar departint amb el president de llavors, Juan Serrano.

El seu fill Miguel Ángel va posar en mans del president blanc-i-blau diversos records de l’agrupació, des de pins, mocadors i llibres en els quals es fa referència a la xaranga amb el nom de l’Alcoià. Miguel Ángel Martínez guarda amb molt d’afecte d’aquella trobada una samarreta de l’Alcoià que es va emmarcar.

L’últim contacte va ser fa a penes un mes, amb motiu de l’eliminatòria copera enfront del Reial Madrid, en la qual el mateix Miguel Ángel, possiblement la persona que més sap i guarda millor la memòria de la formació, va enviar un missatge de felicitació a l’actual president Toni Justicia, que va acabar contestant i agraint el detall.

Les xarangues són molt populars a Euskadi i part essencial de la cultura musical d’aquella Comunitat. El seu repertori humorístic els fa ser una part molt important de les festes patronals de quasi tots els pobles de Guipúscoa.

També la seua actuació es va fer imprescindible en festivals còmics-taurins que van aconseguir un gran arrelament en la zona. Encara que on van aconseguir major popularitat va ser en les celebracions ‘carnavaleras’.

A Tolosa seria impossible imaginar els seus famosos carnestoltes sense l’actuació de les més de vint xarangues que existeixen en aquesta població amb una activitat cultural molt elevada. Allí se celebren els carnestoltes més multitudinaris i populars d’Euskadi. Un dels epicentres de la festa en aquesta població de quasi 20.000 habitants és la plaça de bous, reunint milers de persones al so de la xaranga.

Una de les de major solera és precisament l’Agrupació Musical Alcoià, pròxima a complir els seus 75 anys de vida. Actualment compta amb una vintena de components, una xifra que quasi va arribar a duplicar-se en la seua època daurada, que van ser els anys 80 i 90, on el grup va ser quasi professional.  A vegades coincidien dues actuacions el mateix dia en llocs diferents i havien de reforçar-se amb altres músics.

QUATRE DISCOS GRAVATS
Van arribar a gravar quatre discos, musicalment eren molt bons i amb un xou molt cuidat i treballat, sempre amb el bon humor per davant, que els va portar de gira per tota Espanya, fonamentalment pel nord, fins i tot van actuar a França, sobretot al País Basc francés en ciutats com Hendaia, Biarritz o Bordeus.

Es nodreixen principalment d’un repertori popular tolosarra. L’èxit els va respondre allà on eren requerits, fins al punt que moltes vegades els acompanyaven on estaven allotjats portant el director a coll. En la seua actuació a la nostra província, que va coincidir amb les festes de Moros i Cristians de la Vila, venien de fer diversos concerts, a Galícia van actuar en Valdeorras i en la Festa del Polp de Carballino, després carretera i manta amb autobús fins a Herrera del Pisuerga a Palència i d’allí fins a la costanera La Vila i volta a Tolosa.

Miguel Ángel Martínez, que va tindre un apartament a Benidorm, va estar una vegada a Alcoi. “Vaig voler conéixer-ho. Ens ha faltat actuar a Alcoi o en el Collao. Ens hauria fet molta il·lusió. Quan vaig estar a Eibar vaig parlar amb l’alcalde de llavors i em va comentar d’anar. Estaria bé poder fer-ho l’any que ve, que complim 75 anys. No obstant això, Alcoi no és Bilbao i els temps d’ara no són els d’abans. Seria molt bonic. Mai ningú ens ha dit res per anomenar-nos Alcoià, és més sempre ens diuen que tenim Mas Moral que l’Alcoià”, admet.

HIMNE PROPI
L’agrupació musical compta amb el seu propi himne, amb música i lletra de Miguel Martínez, escrit un any després de la seua creació, que es diu ‘Alcoià’ i en el qual es diu que “Somos los del Alcoyano señor. Bebemos vino en bota o porrón y el que no bebe no ha de disfrutar. Es nuestro lema beber y tocar. El que no sea señores así, en esta vida poco ha de vivir. Hay que beber para gozar, de este buen vino que el barman nos da”.

Segons explica Miguel Martínez, “l’Alcoià és més conegut a Euskadi i en moltes localitats del nord d’Espanya per la nostra agrupació que per l’equip de futbol”, va concloure.

Advertisements

Send this to a friend