L’albufera de Gaianes podria tindre un centre de gestió mediambiental

La Conselleria de Transició Ecològica està estudiant la possibilitat de situar un centre de gestió mediambiental en l’albufera de Gaianes, catalogada com a espai natural protegit des de 2007. L’emplaçament per a la futura instal·lació podria ser la masia (anomenada ‘Mes de l’Albufera’) que es troba al costat de l’aiguamoll i que porta anys en desús.

El projecte es va plantejar durant la recent visita a Gaianes de la consellera Mireia Mollà i el conseller Rafa Climent, que van fer un recorregut pels principals projectes del municipi. “La inclusió de l’Albufera de Gaianes en l’actualització del Catàleg de Zones Humides reconeix i reflecteix la importància d’aquest aiguamoll per a la Comunitat Valenciana”, va assenyalar la consellera.
L’alcalde de Gaianes, Agustí Martínez, també va defensar la voluntat de continuar potenciant aquest paratge després de les actuacions de restauració escomeses fa uns anys, les quals van permetre la millora de l’ecosistema i la renaturalització de l’entorn de 11,2 hectáreas.

La Albufera de Gaianes és una llacuna endorreica (xarxa hidrogràfica que no troba una eixida cap a rius i oceans), l’existència de la qual està documentada des de principis del segle XV. D’acord amb els documents històrics, els mudèjars solien dessecar la llacuna mitjançant un sistema de drenatge, una pràctica que es va tornar a dur a terme durant la Guerra Civil, tot per a evitar malalties causades per la tradicional proliferació de mosquits, que són vectors de moltes d’elles. En 2005 un temporal de pluges va obstruir les séquies que portaven l’aigua fins al riu Serpis, la qual cosa va permetre que es recuperara la llacuna.

Davant això, l’administració autonòmica (propietària dels terrenys) va decidir recuperar la zona amb l’ajuda de fons europeus. Amb el pas del temps s’ha anat condicionant aquesta àrea, deixant que les aigües arriben fins a la llacuna i habilitant estructures perquè puga ser visitada.

A causa d’una sequera en 2016 es va tornar a assecar, però des de llavors, i de manera natural, el volum d’aigua s’ha recuperat. A través d’una passarel·la el visitant pot endinsar-se en el paratge, observant així els ocells que nidifiquen ací, entre els quals es troben la foja comuna, l’ànec coll verd, la garceta o el martí pescador.