Les germanes que somien amb l’artística nacional

Fa uns dies, el departament de comunicació de la Federació de Gimnàstica de la Comunitat Valenciana va realitzar una entrevista a Laura i Lucía Casabuena, dues germanes alcoianes de 15 i 11 anys, components del CGA Alcoi ‘El Pastoret’, la passió del qual és la gimnàstica i el seu somni arribar algun dia al CAR de Madrid, un objectiu que la major d’elles aquesta més prop d’aconseguir després de la crida de Lucía Guisado, seleccionadora nacional, per a un control nacional, dones pues d’aconseguir ser cinquena en l’últim Nacional en Via Olímpica 9.

Caldria retrocedir una dècada, en concret als Jocs Olímpics de Londres 2012, on la major de les germanes –en aquells dies amb 6 anys– va deixar els dibuixets animats de costat per a seguir per televisió la competició de gimnàstica artística d’aquelles olimpíades. Aquell ‘clic’ va fer que els seus pares, Paloma i Óscar, l’apuntaren a fer gimnàstica sense saber que aqueix efecte va dominar arrossegaria en el futur a la xicoteta Lucía que, amb bolquers i intentant fer els seus primers passos, era aliena a aqueix somni que heretaria de la seua germana major anys més tard.

–Tirant la vista arrere, com va ser el vostre 2020?
Laura: “Per a mi i crec que per a tots ha sigut un any dur, ja que vam estar moltíssim temps confinades sense poder anar al col·legi, a entrenar o sense eixir de casa. Però pense que aquesta etapa en la nostra vida ens ha fet molt més fortes i ens ha ensenyat a valorar les xicotetes coses del nostre dia a dia. El que més ràbia em va donar va ser que jo a l’abril tenia el meu primer internacional i òbviament ho van cancel·lar, això em va fotre molt, ja que estava molt emocionada i era una gran i nova experiència per a la meua vida en la gimnàstica, però bo ho vaig assimilar i vaig pensar que tindria més oportunitats per a competir. Per a mi l’any va finalitzar molt bé. Sí que és veritat que, amb algunes coses per millorar, però era el meu primer any en júnior elit i portava bastant temps sense competir, així que estic molt contenta amb el 2020 perquè encara que haja tingut dificultats ho he acabat bastant bé”.
Lluïa: “El 2020 va ser un any diferent perquè no hi havia col·legi ni tampoc podíem anar al gimnàs, però entrenem molt a casa. Els meus pares ens van comprar un airtrack, una barra d’equilibri i material de preparació física i ens va anar bastant bé”.

–Laura, has sigut cinquena d’Espanya a Valladolid, què tal ha sigut l’experiència de competir sense públic?
“Es notava que no hi havia públic perquè no hi havia tanta emoció i quan acabaves el teu exercici no hi havia tants aplaudiments, xiscles… però em conforta pensar que tota la meua família estava mirant-me des de la televisió. D’altra banda, reconec que em vaig posar menys nerviosa sense públic”.

–Lucía, has sigut campiona d’Espanya, com recordes aqueix moment?
“Va ser el meu primer campionat d’Espanya. Al principi estava molt nerviosa, però me’l vaig passar molt bé i vaig fer els meus exercicis el millor que vaig poder i quan van dir el meu nom com a campiona d’Espanya al principi no me’l creia perquè érem moltes i totes molt bones. Sincerament, va ser un moment molt emocionant”.

–Normalment, els teus pares us acompanyen a aquestes competicions?
“Si, normalment ens acompanyen a totes les competicions i la veritat és que ens agrada molt perquè quan acabem, el primer que fem és anar a abraçar-los i aqueixa sensació és molt satisfactòria. Per sort, la nostra família sí que va poder viatjar a Valladolid. Els meus pares ens van acompanyar fins a la porta del pavelló i ells se n’anaven a l’hotel per a poder veure’ns. Lògicament, no és el mateix que quan estan en les graderies mirant-nos, xisclant-nos i aplaudint-nos, la veritat és que això ho tirem molt de menys”.

–Des de quan us agrada l’artística i per què?
Laura: “A mi m’agrada des dels 6 anys, recorde que jo estava veient les olimpíades i va aparéixer la gimnàstica i jo els vaig dir als meus pares que volia fer això, i com el meu pare coneixia al meu entrenador, em va apuntar a aqueix gimnàs. Record que compaginava la gimnàstica amb el judo i competia en les dues, però va haver-hi un moment que em vaig haver de decidir perquè vaig augmentar el nivell en els dos esports i havia d’anar més dies a entrenar. Llavors vaig decidir continuar amb la gimnàstica i la veritat és que va ser la millor decisió”.
Lluïa: “Vaig començar amb la gimnàstica als 5 anys perquè els meus pares em portaven a veure a la meua germana i m’agradava molt. Des de llavors, em van apuntar i cada vegada m’agrada més”.

–Com compagineu els estudis i com és la vostra rutina esportiva?
Laura: “La veritat és que els compagine molt bé. Pense que la gimnàstica ens ajuda a aprofitar el temps i a saber organitzar-nos molt millor. Quan arribe d’entrenar, estudi i faig algunes tasques. El que faig és alçar-me als matins prompte per a estudiar més i acabar les tasques. Jo de dilluns a dissabte entrene entre 3 i 3 hores i mitja al dia, encara que m’agradaria entrenar molt més, i els diumenges aprofite per a saltar en el meu llit elàstic, fer elements en el airtrack i en la barra. També abans que tancaren els gimnasos, algun diumenge me n’anava amb el meu oncle i la meua tia a entrenar a un gimnàs per a fer preparació física”.
Lluïa: “Entrene 5 dies a la setmana i 3 hores cada dia. Intent estar molt atenta en classe i portar tots els deures i treballs al dia, així que d’aquesta manera no tinc cap problema a portar-lo tot tan bé com siga possible”.

–Quines virtuts té la teua germana?
Laura: “Per a mi, Lucía és la millor germana que puc tindre, és molt divertida, graciosa i sé que puc confiar en ella. M’encanta quan li done consells i ella els posa en pràctica i s’esforça per aconseguir-los. També m’agrada saber que està seguint els meus passos tant en la gimnàstica com en els estudis. Sincerament és la millor germana que algú puga tindre”
Lucía: “La meua germana Laura m’ajuda moltíssim en tot, (estudis i gimnàstica, dia a dia), em dona molt bons consells en la gimnàstica especialment. Ella és molt bona, molt afectuosa i sincerament, és la millor germana del món”.

–Laura, què significa per a tu ser convocada per la selecció espanyola?
“Per a mi és un gran assoliment perquè el meu somni des de xicoteta ha sigut entrenar en el Centre d’Alt Rendiment de Madrid i veure que, pas a pas, em vaig acostant al meu objectiu em fa molta il·lusió i em dona encara més ganes de seguir i millorar”.