“M’hauria agradat poder acomiadar-me de l’afició”

“M'hauria agradat poder acomiadar-me de l'afició”
Juli enfront del Nàstic. CDA

Alcoyano i Juli separen els seus camins definitivament. En un breu comunicat a través del compte digital del club, l’entitat blanc-i-blava feia públic que el 7 no seguirà la pròxima temporada després de complir contracte.
En el comunicat s’exposava que “agraeix els serveis prestats durant aquests anys a un dels jugadors més emblemàtics de l’Esportiu i li desitja la major de les sorts en la seua nova etapa”.
Es tancava així una etapa de sis temporades i 134 partits per a un futbolista format a la casa la figura de la qual ha transcendit més enllà del “verd”, com a ell li agrada referir-se quan parla del que succeeix en el terreny de joc.
Juli, qui res més transcendir la notícia va confessar estar “molt fotut”, confessava que “m’haguera agradat un altre tipus de comiat. No perquè jo em considere especial. En aquests tres anys he donat suficients motius d’implicació en el funcionament del club. Vaig arribar amb el club afonat, en Tercera, disposat a ajudar”.
Sobretot assegura que li hauria agradat poder acomiadar-se de l’afició. “Ha estat espectacular amb mi. M’he sentit volgut i més encara en aquests moments difícils. Han sigut molts els missatges de suport, directes i indirectes. Hauria sigut bonic poder acomiadar-me d’ells. El meu cap ara mateix només pensa a continuar jugant. Crec que tinc corda per a un any més i després ja veurem”, apunta Juli, que el pròxim 9 d’agost complirà 41 anys.
El ja excapitán blanc-i-blau reconeix que la seua il·lusió era haver penjat les botes en el club on es va formar. “Aquesta era la meua il·lusió i estava convençut que podia aconseguir-ho. El meu rol durant l’última temporada ha sigut ací. Quan el míster ha decidit comptar amb mi no he desentonat. Després fora del camp, tenia clar que el meu paper com a capità era ajudar als meus companys i tractar que hi haguera un bon vestuari, com així ha sigut”.
Juli lamenta no haver pogut complir un somni, però assegura que “la vida segueix i també el futbol. El dimecres i el dijous estava molt fotut, però hui  ja estic més tranquil. El meu cap em demana seguir i és el que vull fer, encara que no serà fàcil. Crec que fins i tot puc aportar coses. El futbol és la meua vida i mentre tinga esta il·lusió, vull continuar gaudint en el verd”, va confessar.

Advertisements

Send this to a friend