Municipals 2023: Toni Francés s’ho pensa i Quique Ruiz, Màrius Ivorra i David Abad volen seguir
Els set representants de les forces polítiques amb presència a l'Ajuntament d'Alcoi reflexionen sobre la pròxima convocatòria electoral a 12 mesos vista
El compte arrere ha començat. Dissimulen i asseguren que un any és molt de temps, però en el si dels partits ja s’ha convertit en el tema central de les converses. Hi ha molta faena que fer, del qual no es veu, i cal tractar-lo tot sense donar-li importància, que no es note, perquè el mantra és que “encara no hem tractat el tema”. Ni poc! N’hi ha els qui es fan de pregar i altres que parlen clar. A qui més es mira, i ell ho sap, és a Toni Francés, l’alcalde, que complirà ja 16 anys d’activitat municipal (4 en l’oposició i 12 d’alcalde). Repetirà? Falta que el seu amic Jordi Martínez, després de parlar-ho, li ho demane com a secretari general del PSOE.
“Jo estic a la disposició del partit”, “Faré el que em demane el partit”. Els sent i m’entren ganes de riure a riallades, sobretot quan te’ls imagines destral en mà i ganivet entre les dents defensant davant el partit la seua parcel·la de poder i allò que volen aconseguir. Els polítics actuen, majoritàriament, més per a acontentar i aconseguir la consideració del partit que per a aconseguir el millor per al seu poble. Caminen sotmesos a les ordres del supòsit partit o els seus dirigents, falsa religió de déus inventats en els quals, en el fons, ningú cree. Per això s’agraeix que Màrius Ivorra, de Compromís, et diga obertament, sense embuts, que vol repetir i que es presentarà com a candidat a l’alcaldia d’Alcoi, fins i tot assumint, encara que no ho diga, que a part del partit, o coalició de partits, que ara quasi tots són coalicions, plataformes i sumes, els sent com una puntada entre els engonals. Falta un any perquè el 28 de maig de 2023 anem a votar i isca triat un nou Ajuntament alcoià. Pensant en aquest dia hem parlat amb tots els implicats, és a dir els set dirigents municipals actuals.
A un any vista tots coincideixen que 12 mesos és temps suficient perquè el món s’acabe diverses vegades, per la qual cosa aquestes reflexions amb els caps visibles del nostre submon polític tenen molt, moltíssim, de relatiu.
Realment juguen un paper els militants dels partits polítics en l’elecció dels candidats? Perquè depén. Sobretot del concepte que cadascú tinga de partit polític. Si fora per l’activitat que es desenvolupa en el si dels partits, fora dels càrrecs oficials, diríem que poc o cap és el paper que juguen els militants. En el cas de Vox, el portaveu David Abad té al partit al nivell del Vaticà: el partit ho és tot i tot el pot, ja que la directiva provincial és la que nomena a qui considera més adequat per al càrrec, acceptant que la coordinadora comarcal, en el nostre cas Maite Peidro, puga fer algun suggeriment. En les anteriors eleccions de 2019, David Abad va ser un dia anomenat a Alacant on li van comunicar que anava a ser el candidat. Ara esperarà que li diguen una altra vegada, perquè ell està disposat a continuar.
En el PSOE s’està a l’espera que Madrid done el tret d’eixida. Fins llavors ningú es mou, oficialment. Els alcaldes tenen el privilegi de manifestar si volen renovar i si és així tot queda resolt i aclarit, seua és la continuïtat. Les primàries se celebren només quan cal elegir d’entre dos candidats. Des de les anteriors eleccions, l’ordre en la llista és votat per la militància a partir d’una proposta de l’executiva local, encara que el normal, com va ocórrer en 2019, és que s’accepte l’ordre proposat. Disciplina de partit.
> LLIJA L’ARTICLE COMPLET EN L’EDICIÓ DEL DISSABTE 28 DE MAIG DE EL NOSTRE CIUTAT.