Omar Ramos: “Em queda molt futbol per donar”

El de Tenerife és el fitxatge més important en molt de temps

Omar Ramos: “Em queda molt futbol per donar”
Omar Ramos va lluir per primera vegada la samarreta blanc-i-blava | CD Alcoià

Aqueix tren d’alta velocitat que ara mateix és el Deportivo, és capaç de rellevar a un segon pla qüestions tan destacades de l’actualitat blanc-i-blava com el fitxatge d’Omar Ramos, la incorporació més important que ha realitzat el club en molt de temps amb més de 300 partits en el futbol professional, entre Primera i Segona Divisió.

La seua arribada fora de termini, en una setmana en la qual l’equip venia de guanyar a casa del líder Eivissa i en l’horitzó estava el partit contra el Vila-real B, va fer que el seu fitxatge a penes tinguera la transcendència que mereixia un futbolista del seu historial, que ha sigut un parell de vegades internacional Sub’21 i que ha jugat en Primera en clubs tan diferents com Tenerife, Valladolid o Leganés.

Ara amb 33 anys, estava sense equip des de l’estiu, quan va rescindir en el Ponferradina. Els millors moments d’aquest fi jugador de banda, de 1,74 d’altura, van coincidir amb dos ascensos a Primera Divisió, un amb l’equip de la seua terra, el Tenerife, i un altre amb el Leganés, en l’etapa potser més feliç de la seua carrera, de la mà d’un ex de el Alcoyano, el tècnic Asier Garitano, amb el qual es va entendre d’allò més bé.

En el Deportivo s’estrenarà en Segona B. No exactament és així, ja que al Tenerife va ser cedit al Lleida, però va arribar amb 18 anys i a penes va jugar, per la qual cosa per a ell no compta. El seu fitxatge s’ho pren com un repte. Vol sentir-se una altra vegada futbolista després de dos anys on ha jugat poc. “Hauria pogut nar-me’n a l’estranger, vaig tindre ofertes molt interessants, també va haver-hi alguna cosa amb clubs de Segona Divisió, però el Alcoyano m’ha oferit la possibilitat de retrobar-me com a jugador. Vull sentir-me una altra vegada útil. Per a estar còmode m’hauria tornat a Tenerife, allí tenia diverses opcions, però no m’ho hauria perdonat”.

Omar Ramos ha fitxat per al que resta de temporada amb opció a una altra campanya més per objectius, bé per partits disputats o per ascens. “Crec que encara em queda molt futbol per donar. Sé que a la meua edat serà difícil tornar on fa poc vaig estar, però la Segona B és una categoria atractiva, molt competitiva i on puc tornar a gaudir.

Al final és eixir a competir, no importa la categoria. Ja vaig viure el que significa patir per a seguir en Primera, després el complicat que és pujar de Segona a Primera i ara em toca jugar en Segona B, on hi ha una igualtat tremenda i res és fàcil per a cap jugador”.

El de Tenerife sap que arriba a un equip que viatja en alta velocitat i on serà difícil guanyar-se un lloc. “Sé que no ho tindré fàcil encara que assumisc el repte. Vinc amb la intenció de ser un més i ajudar a l’equip. Físicament estic bé, no he parat d’entrenar des de l’estiu, encara que lògicament em falta ritme competitiu”, confessa.

Recorda que la seua única visita al Collao va ser amb el Huesca amb tots dos equips en Segona Divisió. Omar Ramos recorda que en la seua etapa al Leganés va viure una experiència similar a la que es troba immersa el Alcoyano aquesta temporada. “Es va fer una plantilla pensant en la permanència i acabem pujant a Primera. Va ser increïble. Els objectius poden canviar, el mateix pot passar aquesta temporada en el Alcoyano que va començar la lliga sent un acabat d’ascendir de Tercera i pot acabar pujant a una altra categoria. El nostre repte ha de ser aqueix, acabar aquesta fase entre els tres primers i la pròxima temporada jugar en la Segona B Pro”.

El de Tenerife és un futbolista que s’ajusta als paràmetres de la vella escola canària, de bon tracte amb la pilota i diferencial a l’hora de donar l’últim passe. “Sempre he jugat en banda esquerra, però quan vaig arribar al Leganés em van posar en la dreta, a cama canviada. Els tres millors anys de la meua carrera els vaig viure amb Asier Garitano de tècnic. Són ja cinc temporades jugant en la dreta. M’és igual on em pose el míster, és veritat que en els últims anys m’ha donat molta vida l’últim passe”.

Send this to a friend