Parlem Clar!
El fet d’anunciar que no em tornava a presentar per Compromís, m’ha valgut perquè moltíssima gent em donara opinions, consells, l’enhorabona o demanar-me que no m’ho deixe, que hi ha més partits o possibilitats per continuar treballant per Alcoi i el País.
Una de les opinions majoritàries ha estat la necessitat de traure del govern als socialistes alcoians. Dotze anys de govern de perfil baix i màrqueting ens han portat a la paràlisi. Ens han portat a viure a una ciutat que sols s’activa amb el ‘pan y circo’ – Nadal, Carnestoltes, Festes, el Modernisme, … -, on cada vegada hi ha més gent que es planteja o ha pensat marxar del poble que els ha vist créixer o té la sensació de viure en un etern dia de la marmota alcoiana – l’exemple el polígon a la Canal -. Evacuar del govern als socialistes, ha estat un tret comú de la gent de tot signe amb els que he parlat. Els done la raó, opine el mateix.
La situació d’Alcoi no és bona, i no sols per la brutícia, la falta de manteniment o pel futur econòmic dels joves i no tan joves, la baixada de població, l’envelliment que ens perjudica a futur o pel possible resultat a les eleccions municipals.
Malgrat els esforços per part del govern socialista de vendre’ns les excel·lències de la seua gestió, la sensació, la desil·lusió, el desànim d’un futur incert es palpa a la ciutat. L’envelliment a Alcoi són vint punts superiors al del País Valencià o al de les comarques properes; continuem sense PGOU, ni polígons mancomunats, ni un projecte clar cap on anirem industrialment; cada vegada els pisos a Alcoi són més barats, cada vegada els alcoians som tots més pobres ho diuen als portals immobiliaris, però continuem pagant impostos com a ciutat rica i pròspera; som la sisena ciutat de la província d’Alacant quan abans érem la sisena de tot el País Valencià. Sant Vicent del Raspeig ens ha avançat amb dades de desembre de 2021. Quan apleguen les dades de l’INE 2022 veurem on hem caigut!
No parlem de la “peatonalització” amb propòsits recaptatoris, que és el que sembla; de la Beniata que ens cau a trossos i que encara no han fet res; de Rodes que continuen sense saber què clavar allí amb unes obres de més de 12 milions i que ningú ens diu amb quina quantitat s’haurà d’ampliar la plantilla de funcionaris l’ajuntament o quin cost mensual haurà de pagar la ciutat per obrir el projecte que ningú sap explicar; dels problemes a Sanitat, a les urbanitzacions, als barris, l’Andreu Sempere, del Principal tancat, del CADA que no funciona i ens costa un “renyó” o de l’Àgora, aquella nau insígnia socialista de les noves tecnologies i l’emprenedoria que ha passat a estar totalment oblidada i sols funciona com a espai de reunions.
Malauradament, les alternatives han quedat reduïdes. Potser alguns no els interessava o temien un front comú alcoià davant la paràlisi socialista o la barbàrie dreta-extrema dreta, Amb la decapitació de Quique Ruiz la dreta no té cap possibilitat de créixer i l’esquerra dividida salvarà als socialistes.
A Compromís, després de la marxa de Mónica Oltra, el pal de paller, s’ha generat un sotrac còsmic que venia corcant-se amb anterioritat. El degoteig continu de militants i simpatitzants arreu del País, pel desencís a determinades polítiques generades pels “nostres” des de la Generalitat. I sembla que les lluites pels llocs d’eixida a les Corts, a Madrid, a les grans poblacions són acarnissades per damunt de qualsevol projecte col·lectiu. A Alcoi no són menys, hi ha interessos soterrats o tenen clar un pacte a maig amb els socialistes? Tenen poca estima al seu poble o valoren més les cadiretes? Entenc que actualment a Compromís, el Bloc, l’actual Més, poc o gens té a veure amb allò que em va dur a formar part de la seua creació i a defensar-lo posteriorment. Prevalen els personalismes per davant el projecte o la ideologia?
Com vaig dir el dia que feia públic que no em tornaré a presentar a Compromís “soc un nacionalista d’Alcoi que durant uns anys ha volgut millorar el seu poble. Seré a projectes que m’il·lusionen, per aportar a la defensa dels interessos alcoians, dels valencians, la nostra cultura, les nostres arrels històriques, el nostre entorn, les nostres empreses i treballadors, dels atacs externs que no ens deixen avançar com a poble”.