Publicitats enganyoses
Passejant per Alcoi vaig veure un panell publicitari que posava: «España es el país donde más personas han muerto perdonando a sus verdugos.» en lletres grans. I baix en lletres xicotetes: «En nuestro país han sido asesinados más de 10.000 cristianos por no renunciar a Jesucristo. 2.053 ya estan en los altares.» Em vaig acollonar! L’hòstia!, i jo sense assabentar-me. Quina barbaritat! Pensava que vivíem en un Estat aconfessional però de respecte absolut i garantit per llei a les creences religioses. Com podia estar passant eixa barbaritat i jo no haver-me’n assabentat.
No eixia del meu desconcert quan vaig decidir indagar al respecte. Resulta ser que eixa publicitat estava promocionada i pagada per «La Asociación Católica de Propagandistas». Una associació d’ultradreta vinculada a VOX. Ja estava clar. Ara ho entenia. Una publicitat enganyosa més de les que l’extrema dreta ens té acostumats per agitar la mentida i provocar la por entre els ciutadans.
Era la resposta d’aquesta dreta enfront de la recentment aprovada Llei de Memòria Democràtica. Una Llei que arriba després de més de 45 anys de democràcia; és a dir, tard, molt tard. I que pretén honrar a totes les víctimes del període més negre de la història espanyola, la que va des del colp d’estat feixista del 36 fins a la mort del dictador i els anys de la transició. Un període negre que la dreta i l’extrema dreta la veu d’un altre color, i si més no, fins i tot, l’anhela. No poden resistir-se a que totes les víctimes originades per aquell colp d’estat d’un general feixista i del seu grup de militars feixistes per a acabar amb un sistema democràtic republicà elegit a les urnes, siguen reconegudes, tretes de les cunetes i restablert el seu dret a la dignitat com a defensors d’eixos valors democràtics. Perquè reconéixer eixa realitat significaria que se’ls assenyale com el que són: els descendents d’aquella ideologia assassina que aniquilà a milions de ciutadans innocents, honrats i lluitadors per la llibertat i la justícia social.
Per això els interessa confondre a la gent. Per això parlen d’una guerra civil entre dos bàndols sense nomenar que aquesta guerra fou el producte d’un alçament feixista il·legal contra una democràcia
legítima. El govern de la República era aconfessional i defensava el dret al culte religiós. Fou a conseqüència del colp feixista i del suport explícit de la cúpula eclesiàstica, que es derivaren accions incontrolades de sectors radicalitzats amb la crema d’esglésies i l’assassinat de religiosos adherits al colp militar. Una barbaritat sense matisos, que sens dubte patiren també molts innocents. Tan criticable com l’assassinat en temps de guerra de milions de republicans que defensaven el govern legítim guanyat a les urnes.
L’Espanya dels militars, de la monarquia i de l’església que havien conservat el domini durant segles en una terra condemnada a la misèria, no podien permetre perdre la seua autoritat. Així es posaren al costat e l’incipient feixisme/nazisme europeu per tombar una República que treballava per treure a la población de la incultura, la pobresa i la injustícia heretada de segles anteriors per la gràcia del Rei i de l’Església.
L’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini ajudaren a Franco i foren determinants en el triomf del feixisme a Espanya. I esdevingué la repressió més cruenta que han patit aquestes terres, la presó, els afusellaments, les persecucions, l’exili i una dictadura que durant 40 anys xafigà tots els drets humans.
Tot açò la dreta no vol recordar-lo, sols l’interessa confondre amb publicitat enganyosa a la ciutadania actual. La democràcia és la millor garantia perquè la llibertat religiosa i la gent que la professa siguen respectades; així com la llibertat ideològica i d’altres llibertats emparades pel sistema democràtic. Un sistema en el qual no creu l’extrema dreta perquè la realitat de la seua existència és la negació de la democràcia. Ha n estat ells els que al llarg de la nostra història s’han posicionat contra els drets humans i han agitat l’odi i la por per fer valdre les seues doctrines excloents. Per molta publicitat enganyosa que promoguen per fi tenim una Llei de Memòria Democràtica que dignifica la vida de totes les víctimes que fins ara han estat oblidades. Per fi els culpables del tot el mal produït quedaran fora de basíliques, altars, monuments, espais públics i condecoracions honorífiques. És de justícia en qualsevol democràcia i una satisfacció per a totes les persones de bona fe.