‘Quatre’, un viatge a la utòpica felicitat humana

El cantant alcoià Marco Pompero va estrenar dissabte passat QUATRE, “un camí directe cap a la cerca de la felicitat”, en paraules de l’artista. L’objectiu? Transmetre que la felicitat no existeix, que importa el camí i la lluita. El mateix autor ha sentit la necessitat de reivindicar que “se’ns educa en què l’important és el com acaba tot, no el camí que recorrem, i això és un error que estem patint en la nostra societat”.

Carn, Foc, Llum i Sol són les quatre cançons que componen el disc amb el qual el cantant pretén que siga directe i efectiu. “La utopia de la plenitud humana pot aconseguir-se des de diverses maneres i amb aquest disc intente aportar des d’on l’intente jo”, argumenta Pompero.
Aquests senzills han sigut presentats a poc a poc. Des de febrer, Marco Pompero va anar anunciant el llançament els senzills per separat fins hui.

“He buscat un camí directe per a expressar-me. SOL, és el tema que completa QUATRE. Parla de la necessitat de la soledat, de la immersió en nosaltres mateixos per a poder entendre’ls i així lluitar per ser feliços. Encara que ha sigut l’última cançó a publicar-se, la veritat que va ser la primera que vaig compondre. El concepte de QUATRE va sorgir amb SOL. La necessitat de conéixer-me va ser tot un revulsiu creatiu”, recorda. La raó de publicar-ho d’aquesta manera és clara: “Vivim en el món de la immediatesa i lamentablement de la precarietat”.

Hui dia, un artista ha de ser present en tot moment. “Per a un artista és molt arriscat “desaparéixer” durant un llarg temps per a treballar en futurs projectes” ,i afig: “a això li sumem la falta de mitjans per a treballs de llarga duració, amb tot el que això implica i ens veiem obligats a anar publicant en xicotetes dosis”, lamenta. A més, també creu que aquesta estratègia “puga saturar al receptor, no obstant això, reitere, moltes vegades ens veiem obligats a aquest incessant bombardeig”.

Per sort o per desgràcia, aquesta necessitat fa que el cantant sempre es trobe immers en nous projectes i amb ganes de tornar als escenaris. “Em sent molt còmode component i cada vegada m’agrada més tancar-me en el meu hàbitat amb la condició de crear nous conceptes, però tampoc puc negar que l’escenari em dona vida, seria impossible pensar que Marco Pompero no farà concerts”, reconeix Pompero.

Amb tot això, el cantant alcoià es posiciona sempre en el punt de partida, la qual cosa fa que estiga il·lusionat i amb energia. “No voldria semblar pretensiós, però sempre em veig en el principi d’alguna cosa. Aqueixa és la meua filosofia, i tal vegada aqueixa idea d’estar començant contínuament m’ajude a reinventar-me cada vegada que puga”, argumenta.

Finalment, reconéixer el treball audiovisual d’Eva Cremades, Jordi Arques i amb Blai A. Vañó, sense els quals aquest treball no hauria sigut possible realitzar. “S’han convertit en un cercle de confiança. M’agrada treballar en família. Ací és on em sent còmode i on el meu cap se sent lliure per a crear, tant musical com conceptualment”, expressa el cantant, qui assegura que durant aquests anys han creat “un grup de treball sensacional que està creixent. La Fera CC, el segell amb el qual treball o Jordi Peidro amb l’audiovisual també formen part. No puc estar més agraït per la calidesa i tranquil·litat que m’aporten”, conclou Marco Pompero.