Salvem El Tren convoca una concentració aquest divendres en l’estació d’Alcoi

Denúncia la degradació de la línia Alcoi-Xàtiva i reivindica la millora urgent

Publicat:
Publicat en:
Actualidad
Autor:
Concentració de Salvem El Tren
Imatge d’arxiu de l’estació de tren d’Alcoi.

El col·lectiu Salvem El Tren ha convocat una concentració aquest divendres, a partir de les 19 hores, en l’estació d’Alcoi. Sota el lema ‘Pel nostre tren, pel nostre futur. Per la millora de la línia Alcoi-Xàtiva-València’, la plataforma torna a posar en evidència la situació de degradació en què es troba el servei, com també reivindica la necessitat que es duguen a terme actuacions de millora amb caràcter urgent.

Precisament, la diputada nacional del PSOE, Patri Blanquer, ha comparegut aquest divendres a l’Ajuntament per a explicar les línies de treball dels Pressupostos Generals de l’Estat del pròxim any, i una de les inversions per part del Govern central que ha defensat és justament la modernització del tren Alcoi-Xàtiva. Blanquer ha recordat en aquest sentit que en l’actualitat s’estan executant unes obres per a la millora de la seguretat, com també es troba en marxa el projecte de renovació de via per als dos trams Alcoi/Ontinyent i Ontinyent/Xàtiva, amb un pressupost total que supera els 8’5 milions d’euros.

Respecte a la protesta d’aquesta vesprada convocada per Salvem El Tren, s’ha elaborat un manifest per a l’ocasió que es pot llegir a continuació.

MANIFEST DE LA CONCENTRACIÓ:
 
PEL NOSTRE TREN, PEL NOSTRE FUTUR
    
Per la millora de la línia Alcoi-Xàtiva-València
 
Per un ferrocarril públic, social i sostenible que vertebre el territori i contribuïsca al refredament del planeta
 
El tren convencional és, sense dubte, el mitjà de transport més sostenible i cada dia més una peça fonamental per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tasca imprescindible en el context actual d’emergència climàtica.
 
Un tren en bones condicions és un mitjà de transport molt segur, còmode, accessible, respectuós amb les terres que travessa, econòmic i net. Als seus avantatges ecològics cal afegir els que té en l’aspecte social: és molt més accessible que el transport privat per carretera o que l’avió, té una sinistralitat molt baixa en relació amb la carretera i contribueix a la vertebració territorial i al manteniment de la població en els pobles de l’interior.
 
A pesar d’això, els successius governs espanyols han dilapidat quantitats ingents de fons públics en línies d’alta velocitat que no tenien la més mínima rendibilitat econòmica ni social, en detriment de les línies de rodalies i regionals que utilitzen diàriament un gran nombre de persones.
 
Aquestes línies han vist com la insuficiència de recursos econòmics invertits ha repercutit negativament en la qualitat i la seguretat del servei prestat, aprofundint encara més en les desigualtats socials. És imprescindible una gestió i titularitat pública del ferrocarril, que optimitze els recursos i prioritze les inversions que garantisquen la seua qualitat, accessibilitat i sostenibilitat.
 
Els últims cinc anys, i sense tenir en compte el període pandèmic, s’han suprimit 20.500 trens. Per exemple, en l’àmbit de València, només en 2019, es van suprimir 7.590 trens, la majoria per falta de personal o de vehicles ferroviaris. Aquest fet, junt amb el mal servei que s’ofereix per part de Renfe, ha comportat que en l’última dècada s’haja passat de 24 milions de viatges a l’any, a tan sols 14,5. A més, aquesta problemàtica segueix en augment.
 
El deteriorament del servei ferroviari entre Alcoi i València és una conseqüència clara d’eixa política de transport i infraestructures que denunciem. La nostra línia s’ha deteriorat progressivament i ha perdut molts usuaris potencials a causa de la falta d’inversions i del mal servei que ofereix: escassos horaris (i, sovint, no massa adequats), falta de puntualitat i cancel·lacions d’última hora, necessitat de fer transbordament a Xàtiva, molt baixa velocitat, etc. Hi ha estudis que han acreditat que, si es reformara la línia, amb la consegüent reducció del temps de viatge, s’incrementaria notablement la quantitat d’usuaris actuals fins a arribar als 300.000 anuals.
 
És ben il·lustratiu comparar el temps de viatge quan van començar a fer-se els trajectes regulars entre Alcoi i València i el que tarda ara: si en l’any 1904 tardava 2 hores i 30 minuts en fer el recorregut entre les dues poblacions, actualment, més de 100 anys després, tarda -si no hi ha retards- 2 hores (i fins i tot en algun horari s’arriba a les 2 hores i 18 minuts). No és d’estranyar aquesta baixa velocitat, ja que en alguns punts els automotors circulen a només 20 km/h a causa del mal estat de les vies.
 
Per tot això, des de la plataforma Salvem el Tren reclamem:
  • El restabliment del servei ferroviari anterior a la pandèmia de la COVID-19, amb la plantilla suficient per a garantir un servei de qualitat, incrementant les freqüències i adequant els horaris a les necessitats de les persones usuàries.
  • La implicació dels nostres ajuntaments en la promoció de l’ús del tren.
  • L’execució de les obres de millora i modernització de la línia València-Xàtiva-Alcoi tantes vegades anunciades. Cal fixar un calendari d’actuacions i que s’habiliten les partides pressupostàries necessàries. 
  • La rehabilitació i adequació de les estacions, donant prioritat als serveis més essencials, com sales d’espera, il·luminació adequada a les andanes, serveis, informació personal i amb pantalles, i acabar amb les barreres arquitectòniques per a persones amb diversitat funcional, bicicletes, etc.
  • La substitució dels trens, que tenen ja 40 anys d’antiguitat, per vehicles ferroviaris en condicions, accessibles, segurs i còmodes, sostenibles i eficients energèticament (provisionalment amb trens híbrids fins que s’electrifique la línia).
  • La recuperació del transport de mercaderies per ferrocarril, que es va suprimir en 1989. És lamentable la situació de l’estat espanyol, on els últims anys el transport de mercaderies per tren ha disminuït de l’11% al 2,4%, mentre que la mitjana a la Unió Europea és del 17%.
  • El foment de la intermodalitat i el servei a les persones amb mobilitat reduïda, així com la bicicleta i integrar unes tarifes més econòmiques que permeten i incentiven la utilització d’aquest mitjà de transport.

Send this to a friend