Tres dècades a les aules de l’Orosia
Amb 90 anys, María Rosel és l’alumna més veterana de l’escola d’adults
Tenia 9 anys quan va vindre a Alcoi des de la seua Xàtiva natal i dissabte passat, 11 de febrer, en va complir 90. I ho celebra convertida en tota una col·legiala, aquella que no va poder ser en la seua joventut perquè els temps eren uns altres. “Vaig vindre de ninyera ací, a Xàtiva anàvem a un mestre particular, de nit, perque durant el dia estava de ninyera, però jo d’escola res de res. En arribar a Alcoi anàvem a Donya Amàlia, on ens van fer prendre la Comunió”, recorda sobre la seua infantesa.
María Rosel va cursar, en primer lloc, estudis primaris a l’Orosia Silvestre, que en aquell moment es trobava ubicat en el carrer Pintor Cabrera (actual seu de la Societat Unió Musical d’Alcoi). Prop d’allí, precisament, la nostra protagonista va acabar la seua etapa laboral i per la que es va fer molt coneguda al barri. I és que María va regentar una “bodegueta” anomenada La Cova al carrer Perú. “Va ser quan van obrir el col·legi La Salle i vam montar un quiosquet de caramels que va acabar sent una bodegueta on donava de menjar als xicons de La Salle, fins i tot em van proposar portar la cuina del col·legi de lo contents que estaven amb mi”, comenta entre riures.
Després es va prejubilar, per dir-ho així, i amb la intenció de presentar-se a oposicions de l’administració, va necessitar traure’s el graduat escolar. Després va cursar estudis d’auxiliar administratiu i al voltant d’açò té una anècdota que és que, per circumstàncies, “no em van arribar a donar el títol del graduat, i fa poc em vaig trobar amb el director pels corredors d’ací i em va dir que encara tenia el títol per recollir: quasi trenta anys després!”.
I és que sí, María porta ni més ni menys que tres dècades com a alumna de l’escola d’adults d’Alcoi, i per descomptat, ha recorregut totes les ubicacions del centre al llarg dels anys: “Pintor Cabrera, la Uixola, al costat de la parròquia de Sant Antoni i després ja ací, en el Viaducte”, recorda perfectament.
En aquest temps ha obtingut fins al Mitjà de valencià i enguany es troba en l’últim curs d’anglés. “Fa unes redaccions espectaculars”, assenyala la seua professora, Mònica Català. Però entendre’ls “els anglesos es mengen la meitat de paraules”, es queixa, igual que la part oral: “no se me queda”, confessa. Així i tot, fa uns pocs anys es va atrevir a va viatjar, amb l’Orosia, a Londres. “Allí em defensava prou”, assegura.
En Orosia Silvestre assisteix encara a classes de valencià, i també ioga i manualitats. “A mi el que no m’agrada és estar en casa”, reconeix, “la gent es fa sedentària i això no és bo, fa uns anys vaig fer marxa nòrdica, no puc estar quieta”. I per això anima a tothom a estudiar, “no hi ha cap limitació, ni d’edat ni de res”, afegeix.