Un 10 dins i fora del terreny de joc
Aitana Gisbert ha complit aquesta temporada el seu primer curs al València Aleví Femení
La història d’Aitana Gisbert és una mescla d’amor a uns colors i de passió pel futbol. Va créixer sota la influència del seu avi patern, Juan, mort fa un temps, qui segur ara estaria tremendament orgullós de la carrera que porta la seua neta.
Com a herència li va deixar el seu amor pel València CF. Una passió que li va marcar per sempre des de molt xicoteta. Han sigut infinitat de vegades imaginant defensar aqueix escut perquè sabia que el seu avi anava a sentir-se molt orgullós de veure a algú de la família trepitjant algun dia la gespa de Mestalla.
Fins al punt d’arribar a preguntar-li a la seua mare, Anna Gimeno, amb la innocència de l’edat, si algun dia fitxava pel València seria possible portar-la les vegades que fera falta per a entrenar. Aquella conversa repleta d’ingenuïtat anava a cobrar especial rellevància pocs anys després, una vegada que la carrera futbolística de la xicoteta Aitana va agafar vol i ara sí, de manera seriosa, el València es va creuar definitivament en el seu camí.
Va succeir el passat estiu. Culminava així un llarg procés, que va començar a Benicarló, on la seua família va fixar la seua residència provisional per raons de treball. Al pati del seu nou col·legi es va aficionar al futbol. Es passava tot el dia donant puntades a una pilota. Ella volia jugar en un equip però els seus pares no li van deixar perquè això representava quedar-se a Benicarló i els caps de setmana no vindre a Alcoi.
Va ser en el retorn a la nostra ciutat dos anys després quan va poder complir aqueix desig. Va començar jugant en el Salesians Joan XXIII, però on la seua carrera va enlairar definitivament va ser en el Contestano. El seu talent va començar a cridar l’atenció i diversos clubs de la zona van voler fitxar-la. No obstant això, acostumada a enfrontar-se a xics, notava que s’avorria jugant només amb xiques, el futbol de les quals base està encara en procés d’enlairament.
Aitana Gisbert, que ara té 12 anys, se sentia llavors molt feliç jugant amb els seus amics en el Contestà, però començava a ser conscient que si volia progressar dins del món del futbol havia de buscar acomodament en un altre costat perquè el seu nivell necessitava majors estímuls. Va sorgir la possibilitat de fitxar per l’Elx, idea que va rebutjar, mentre que no li va agradar el que va veure en la prova que va realitzar amb el Levante.
Fins que va rebre una carta d’invitació del València per a fer una prova. Va ser com un amor a primera vista. Els seus tècnics, res més veure-la desembolicar-se pel camp la primera vegada, no van dubtar a proposar-li signar la seua incorporació immediata. L’inconvenient va vindre de l’horari que utilitzen les xiques per a entrenar, que és a partir de les huit, quan sale l’autobús que porta de retorn a casa als xics del futbol base del València que viuen en poblacions del nostre entorn.
Va ser llavors quan van cobrar vida les paraules que va pronunciar la seua mare en acceptar portar-la les vegades que fera falta per a veure complit aqueix somni futbolístic. Si el seu avi patern ha sigut en els últims anys el seu àngel de la guarda des del cel, qui l’aconsella i se sacrifica en el dia a dia és el seu avi matern, Vicent, perquè és ell qui s’encarrega, al començament de temporada dues vegades i després de Nadal van passar a ser tres viatges per setmana, de portar-la a entrenar fins a la Ciutat Esportiva Antonio Puchades de Paterna. El viatge de retorn, que és sobre les deu de la nit, ho fa moltes vegades amb el pijama enfundat en el seu cos, per a passar del cotxe directament al llit.
Per a molts, el rendiment d’Aitana Gisbert dins del terreny de joc ha sigut tot un descobriment, però els qui la coneixen no se sorprenen del molt que està aconseguint. No sols és un 10 en el camp, també aconsegueix l’excel·lència fora dels terrenys de joc, tant en la manera de dirigir-se a les seues companyes i companys de vestuari i als rivals, com en els seus estudis com a alumna de 6é de Primària del col·legi Esclaves, on la seua mitjana ha sigut també de deu.
Precisament el 10 és el dorsal que llueix en el camp, la qual cosa diu molt de l’ascendència que té l’alcoiana té dins de l’equip, malgrat ser la seua primera temporada al València. Per edat li toca deixar el Futbol 8 per a estrenar-se la pròxima temporada en Futbol 11 amb l’infantil del València Femení. S’espera que en el pròxim curs acabe de definir la seua posició dins del camp, ja que té gol però el que millor li defineix és la seua visió i desplegament en el terreny de joc.
El seu fitxatge pel club de Mestalla ha reforçat més si cap la passió per aqueix escut. Fins al punt de portar-li a l’abril passat a Sevilla per a presenciar la final de Copa contra el Betis, que van perdre els de Bordalás. Un partit que va coincidir amb una altra de les seues passions, que són les festes de Moros i Cristians com a membre de la Filà Cruzados. Però aqueix dia no li va importar penjar per unes hores el vestit en l’armari de cada, enfundar-se el xandall del València CF i pujar-se en l’autobús de seguidors que va fer el viatge de nit des de València fins a la capital sevillana, coincidint amb el dia de Sant Jordi. L’any que ve haurà de triar perquè els Cruzados tenen Capità i el seu pare Esquadra de Negres.