Una cavalcada per al segle XXI
Fa dos anys i en aquest mateix periòdic vaig manifestar la meua opinió al voltant del blackface multitudinari que se celebra a Alcoi anualment. I com que és un tema que cíclicament torna, m’he pres la llibertat d’exposar novament la necessitat d’adaptar, per al segle XXI, aquesta part del Nadal Alcoià.
Tradicionalment els patges d’Alcoi han representat esclaus de l’Àfrica negra que porten regals als xiquets de la ciutat. La caracterització dels ajudants dels Reis d’Orient, amb la pell exageradament fosca i els llavis exageradament gruixuts és una ofensa per al col·lectiu afrodescendent, que poc li importa si els patges són volguts i admirats, si és una tradició o si els que hi participen no són racistes. És una caracterització ofensiva, tant la representació com el marxandatge associat, i en un món cada vegada més globalitzat i més políticament correcte, només sobreviuen les festes que s’hi adapten.
S’apel·la a la tradició com a excusa per a perpetuar estereotips racistes propis del segle XIX i XX però que no hi tenen cabuda en el segle XXI. Sant Esteve o Segon dia de Nadal, ha sigut tradicionalment festiu i ja no ho és, i la nostra llengua pròpia i tradicional, autèntica senya d’identitat des de la mateixa fundació del Regne de València, recula dia a dia arrossegada pel castellà.
Però, ei! La tradició a defensar amb ungles i dents és la que permet que el jovent es pinte la cara d’un negre lluent i uns llavis gruixuts i vermells, en un intent de representar el grup humà que naturalment estava destinat a ser esclau, segons la mirada esbiaixada dels nostres besavis i avis, malgrat que darrerament es canvie el discurs per a esquivar les crítiques que provenen des de cada vegada més racons del món i s’assegure que no són negrets, sinó éssers màgics.
Tenint en compte la manera alcoiana d’encarar la incorporació de la dona a les festes en honor a Sant Jordi, on la meitat de la població ha estat marginada per l’altra meitat, intuïsc que el problema del blackface perdurarà en el temps i provocarà un desgast important. Així les coses, més que buscar excuses per a mantenir numantinament una pràctica que ja fa temps que grinyola, s’hauria d’actualitzar, com s’ha fet amb tantes altres tradicions, per a assegurar el futur i la qualitat de la festa. Si ens estimem el patrimoni local, hem d’acomodar-lo al món canviant en què vivim; com un castell que restaurem per a conservar-lo, gaudir-lo i evitar que s’ensorre i desaparega.
Si Alcoi vol tenir una cavalcada adaptada al segle XXI, la mentalitat de les alcoianes i els alcoians ha de canviar definitivament de segle. No podem romandre ancorats pels estereotips i l’escala de valors del segle XX i d’esquenes a les noves sensibilitats del segle XXI. I si, a més, Alcoi vol tenir una cavalcada realment espectacular, a banda de prescindir del blackface, hauria de tenir en compte altres aspectes, com ara mirar pel benestar animal, o que almenys un dels Reis d’Orient fora una reina; i que fora una celebració permeable a les noves sensibilitats que pogueren sorgir en el futur. Això sí que seria una cavalcada de primera, no només per l’antiguitat sinó per avançada, respectuosa i exemplar.