Una dècada de la unificació de Basket Salesians i Femení Alcoi donant peu a la creació del NB Alcoi
El full de ruta s’antullava perfecta: conjuminar esforços en una mateixa entitat, fent possible la convivència baix mateix sostre de dos clubs amb enfocaments oposats, el Femení Alcoi més orientat cap al bàsquet femení i el Basket Salesians, en el qual predominaven els equips masculins. Darrere d’aqueixa lògica aclaparadora s’amagaven alguns racons que feien impossible l’acord. En els acostaments anteriors van acabar tots fracassant i amb la corda encara més tibada en la relació de tots dos clubs.
Havia sigut com predicar en el desert entre dues postures diametralment distanciades tant en el fons com en la forma, fins que una trobada casual va començar a dibuixar la possibilitat d’un acord, convertint aquell moment en el pròleg d’una bonica història que va tindre un final feliç. “Va ser com en les pel·lícules, reunions en secret sense que ningú ho sabera i evitant intermediaris que pogueren trencar l’acord”, rememora Salva Monzó en posar la seua vista en aquelles setmanes que van culminar un 23 de juny de 2010, el dia que oficialment Conselleria va donar el vistiplau a la inscripció del nou club.
En recordar aquelles dates, el hui president del Noubrot Bàsquet Alcoi no pot deixar de pensar amb un cert afecte tot el que va envoltar aquell acord històric per al bàsquet de la nostra ciutat, però també per a l’esport alcoià, tan donat a tindre duplicitat de clubs en la mateixa disciplina esportiva. “Mari Navas era la presidenta del Basket Salesians. Jo havia pres el relleu a Paco Doménech al capdavant de la presidència del Femení Alcoi. Tots dos acordem reunir-nos pel nostre compte, pensàvem que la fusió era el millor per a les nostres entitats i també per al bàsquet local. Des del Centre d’Esports també eren partidaris de la fusió però totes les reunions anteriors havien acabat igual, sense cap voluntat d’acord i amb les postures molt distanciades. Vam entendre que la millor manera de portar aquestes negociacions era que la reunió fora entre presidents, sense ningú més i tractant de fer el menor soroll possible. Així va ser com arribem a un enteniment, el temps ens ha acabat donant la raó i l’acord va marcar l’inici d’una nova etapa del bàsquet a escala local”.
Mari Navas va acabar convertint-se en la primera presidenta del club. Al seu costat es va situar Salva Monzó com a vicepresident. Aquells inicis van tindre un director esportiu de luxe: Tomàs Jofresa, a qui raons sentimentals li havien portat fins a la nostra ciutat uns anys abans. Va estar treballant en la base del Basket Salesians i alguns col·legis de la ciutat. Una relació que va acabar sent efímera, ja que les altes pretensions del exinternacional van entropessar de ple amb la política de pedrera i unes aspiracions més modestes per les limitacions pressupostàries del club recentment creat.
Aquells primers passos van tindre la negativa de la Conselleria a acceptar les diferents propostes per a donar-li un nom a la nova entitat. Finalment el Consell Valencià de l’Esport va acabar donant el vistiplau a la denominació de Club Noubrot Bàsquet Alcoi. Una confirmació que va vindre acompanyada de la presentació de l’anagrama de la nova entitat i l’anunci del seu organigrama d’equips. Una de les primeres dificultats que va haver d’esquivar aquella directiva va ser la renúncia de la primera entrenadora de l’equip femení de Primera Divisió.
Després de moltes negociacions, Bea Pacheco, hui una entrenadora de prestigi dins del bàsquet nacional, era la triada per a ocupar la banqueta. “En acabar el primer entrenament, ens va entregar les claus del pis i va dir que s’anava. Ens quedem a quadres. Va passar una cosa similar amb Tomàs Jofresa. Eren entrenadors amb unes aspiracions massa altes a les quals un club com el nostre no podíem arribar. Quan hem volgut eixir-nos de la nostra realitat, de seguida han vingut les dificultats. Ens agradaria aspirar a més però la realitat del club és la que és. Ací cap jugador cobra. Si és de fora, es cobreixen les despeses que es puguen generar de desplaçament. Som un club de pedrera que busca transmetre uns valors a través del bàsquet. Més enllà d’això, no tenim capacitat per a afrontar reptes majors”, confessa l’actual president.
Salva Monzó compleix la seua tercera temporada al capdavant del Noubrot Alcoi. Va substituir en el càrrec a José Perera, que va estar quatre anys com a president, que al seu torn va entrar per a cobrir el buit que es va produir després de la marxa de Mari Navas, qui va estar un parell de temporades. En els últims temps s’ha trobat l’estabilitat que no va haver-hi en altres etapes. També l’arribada de Lliris Rovira com a responsable de la parcel·la esportiva ha sigut fonamental per a definir una estratègia com a entitat.
SALT DE CATEGORIA
L’equip femení de Primera Divisió travessa una etapa de transició després de la marxa d’algunes veteranes i la incorporació al primer equip de diverses jugadores de la pedrera amb bastant futur. El principal salt es podria donar en l’equip masculí d’Autonòmica. Després de dos cursos bastant descoratjadors, la pròxima temporada es presenta des d’una altra perspectiva, amb el fitxatge per a la seua banqueta de Rafa Sempere, un entrenador d’Onil amb una llarga trajectòria dins del bàsquet provincial i de la seua mà podrien arribar jugadors d’un cert recorregut que li podrien acostar a els llocs d’ascens a Primera Divisió, una vegada que Altea i Il·licità, els dos transatlàntics de la categoria, amb jugadors estrangers en les seues files, hagen pujat de categoria.
“Estem il·lusionats amb aqueixa possibilitat, han sigut dos anys difícils i ens agradaria fer aqueix salt. El bàsquet masculí local es mereix tindre un equip en nacional, però sempre tocant de peus a terra i sabent on trepitgem”, confirma Monzó.
Foto: La imatge correspon a l’últim acte de presentació del NB Alcoi | PST