Ye Faky FS, un cas singular en l’esport comarcal

El cas del Ye Faky FS és un dels més singulars que ha donat l’esport comarcal en molt de temps. Un equip d’amics de l’institut, que van decidir compartir la seua passió pel futbol jugant al futbol sala, acaba de fer història en aconseguir l’ascens a Segona B, el tercer escaló del futbol sala nacional, una divisió que per a molts equips de la categoria és semiprofessional, amb desplaçaments que li poden portar a Madrid o Barcelona –segons en el grup en el qual siguen finalment inclosos– i que requereix una dedicació afegida en tots els estaments del club.

El primer que crida l’atenció és el seu nom: Ye Faky FS. No atén ni a sigles ni a determinades especificacions, simplement al bon ambient en diverses reunions d’amics en la qual va acabar de posar-se en marxa un projecte que com a major ambició tenia el fet de gaudir de la companyia fent el que més els agradava.

Va ser així com un equip que va començar jugant el campionat intern de l’institut en 1988 va acabar escalant diferents divisions per a fa quinze anys embarcar-se en l’aventura de federar-se. De la categoria provincial es va fer el salt a la Tercera Divisió, que en el seu moment ja es va considerar una fita i tot un repte per a un club d’amics.

Alguna cosa va començar a canviar quan una sèrie de talents del futbol sala de la nostra comarca van decidir unir esforços amb la intenció de lluitar per fer el salt a categoria nacional, seguint l’exemple d’altres localitats pròximes que havien aconseguit aqueix objectiu. L’arribada de Diego Arques a la banqueta de l’equip el passat estiu i la triomfal arrancada de temporada va fer pensar que tot començava a encaixar i aqueix moment definitivament havia arribat.

L’aturada de març passat pel coronavirus va enxampar al Ye Faky FS com a líder amb huit punts d’avantatge sobre l’Albatera i sense haver cedit cap derrota en vint-i-una jornades, només dos empats com a pitjor resultat. La Federació va resoldre que per a decidir la plaça d’ascens, en vegada a enfrontar-se al subcampió del grup murcià, es mesuraria al segon classificat del seu mateix grup, amb l’avantatge que el partit es disputaria a Cocentaina però sense públic.

Aqueix moment va tindre lloc fa dos dissabtes. L’Albatera, al qual ja havia derrotat en lliga, va sorprendre amb el seu excel·lent primera part que va concloure amb un preocupant 0-2. Un altre cantar va ser el segon període, els dos gols matiners de Pablo Pérez van servir per a igualar la trobada i situar el xoc en un altre escenari.

El tercer ho anotava Jordi Alcaide des del seu propi camp en aprofitar la tàctica de porter-jugador de l’Albatera. Un gol en pròpia porteria dels visitants i un doblet de Nando Pérez van posar el marcador en un 6-2 que situava l’ascens a l’abast de la mà del Ye Faky FS. L’Albatera va tractar de reaccionar, va fallar un penal i va anotar el seu tercer gol, però a tres segons del final Pablo Pérez feia pujar el definitiu 7-3, deslligant-se a continuació l’eufòria en el pavelló municipal de Cocentaina.

TRES BAIXES

Han passat molt pocs dies des que es va aconseguir l’ascens i ja es coneixen els primers moviments en la plantilla. El porter Jorge Verdú i els jugadors Óscar i Víctor no seguiran en l’equip i dos pilars com Jordi Alcaide i el capità Koki, ara mateix no tenen clar el seu futur.