23F, zones d’ombra
Els papers del 23F no aporten cap informació rellevant. Per exemple res aclareix sobre el pla i el paper dels militars a Alcoi amb els seus tancs pel carrer. Continuem a cegues. La documentació ha donat més joc a la salsa rosa que a noves informacions. La desclassificació de 153 documents vinculats al cop d’Estat havien de contribuir a saldar un deute històric. Però, lluny d’aportar uns nous fets concloents, els papers publicats a la web de La Moncloa confirmen sobretot el que ja se sabia i deixen intactes moltes de les grans incògnites del 23-F.
Els documents inclouen comunicacions internes, informes elevats al Consell Suprem de Justícia Militar i detalls sobre les converses mantingudes durant aquella jornada convulsa. Però el gruix de la informació no altera substancialment el relat construït a partir de judicis, investigacions periodístiques i memòries publicades durant dècades. Més que revelacions explosives, el que emergeix és una reiteració de responsabilitats ja apuntades i una constatació de les llacunes que continuen marcant aquell episodi.
Un dels punts que més atenció ha generat és el paper del CESID, precedent de l’actual Centro Nacional de Inteligencia. Segons els arxius desclassificats, sis membres de l’Agrupació Operativa de Missions Especials “van participar activament” en el cop.
El més rellevant és el reconeixement explícit que van intentar encobrir la seua participació mitjançant operacions destinades a justificar els seus moviments aquell dia. Esta constatació reobre una pregunta fonamental: fins a quin punt els serveis d’intel·ligència, cridats a protegir l’ordre constitucional, van actuar amb ambigüitat o doble joc? I sobretot, quina informació queda encara fora de l’abast públic si part dels encarregats d’investigar els fets hi estaven implicats?
Els documents no resolen alguns dels grans enigmes que han alimentat la controvèrsia durant dècades. El misteri de l’anomenat “elefant blanc”, la figura que Tejero i alguns dels seus col·laboradors esperaven al Congrés per assumir la direcció d’un govern de concentració, continua sense aclarir-se. No apareix la paraula elefant blanc. Tampoc s’aporten noves proves determinants sobre el grau de coneixement o implicació de determinats alts comandaments militars o sobre el paper exacte del rei Joan Carles I en les hores prèvies al seu missatge televisat.
Els 153 arxius aporten matisos i confirmen sospites, però no transformen la comprensió global del 23-F. Lluny de tancar ferides o resoldre interrogants, la nova documentació evidencia que la història d’aquell intent de cop d’Estat continua marcada per zones d’ombra. De fet d’Alcoi continuem sense saber res, la veritat sembla lluny de quedar definitivament escrita.
SANTI HERNÁNDEZ. Periodista