31 gols i subcampió: el gran any d’Unai López
S'ha proclamat màxim golejador de la lliga comarcal de futbol sala en la seua Divisió d'Honor i amb el seu equip, el Restaurant Félix Fil Everest, va finalitzar segon empatat a punts amb el campió
En el nostre recorregut pels protagonistes de l’esport local d’aquesta temporada, aterrem en una de les modalitats estrela de l’esport comarcal i que en els últims anys ha experimentat un creixement imparable: el futbol sala.
La Lliga Comarcal no sols és hui una de les competicions més atractives per als amants de l’esport, sinó també un escenari en el qual han sorgit noms propis que marquen la diferència. Un d’ells és el d’Unai López Bellvis, que enguany ha deixat el seu segell proclamant-se màxim golejador de la temporada amb un total de 31 gols.
El mèrit és doble si tenim en compte que el seu equip, Restaurant Félix Fil Everest, ha finalitzat segon en la classificació general, empatat a punts amb el líder, en una campanya marcada per la màxima igualtat i competitivitat.
Als seus 26 anys, Unai compagina la seua faceta esportiva amb la seua professió com a tècnic i instal·lador de sistemes de protecció contra incendis, després d’haver cursat estudis de mecànica.
Però si hi ha alguna cosa que defineix a aquest jove alcoià és la seua passió inesgotable per l’esport. “L’esport en si m’encanta. Practique molts esports en general. A l’hivern faig *snow, joc bastant al pàdel, vaig al gimnàs, joc a futbol set… i alguns esports més que no són tan habituals. En general practique esport diverses hores al dia”, afirma.
El seu vincle amb el futbol és quasi natural. Des de xicotet ha practicat aquest esport en diferents disciplines i equips, com Modalcoy, Esides i Casa Félix, participant en modalitats com a futbol 7, futbol 11 regional i futbol sala Divisió d’Honor, on competeix en l’actualitat.
Això sí, sorprén descobrir que no es considera un aficionat del futbol tradicional: “No soc de seguir-ho massa per televisió, el que m’agrada és practicar-ho. M’encanta analitzar jugades de futbol sala i, de tant en tant, veure algun partit, però el que m’enganxa és jugar-lo”, explica. No és casualitat que *Unai triara jugar en aquesta lliga.
Com ell mateix reconeix, “La qual cosa atrau a molts dels jugadors és que hi ha molt bons equips. Vaig començar a jugar en la lliga comarcal perquè el futbol sala em va començar a agradar molt, i el nivell està pujant cada vegada més”.
I no li falta raó: en la Divisió d’Honor, la màxima categoria de la competició, el nombre d’equips ha anat en augment. La temporada passada van participar onze equips, la qual cosa obligava al fet que un descansara cada jornada. Enguany, la xifra ha pujat a dotze formacions, consolidant el creixement de la lliga.
Entre els rivals de major nivell destaca l’Adsalsa, vigent campió i dominador de les últimes edicions. La resta de la competició l’han composta Vieja Mumasa, PGS, Llaganya FS, FS Marroc, La Priatela, SC Inmobiliaria Deportivo, PGA, AS, Alianza Lima Los Sabrosos i Panadería Silvestre.
A més del Restaurant Félix Fil Everest, que ha disputat el títol fins a l’últim sospir. “El que més m’agrada d’aquesta lliga és precisament això: la competitivitat i que el nivell està pujant molt”, assegura Unai.
L’èxit de l’equip no és fruit de la casualitat, sinó del compromís i qualitat dels seus integrants. “Comptem amb l’experiència de Toni (Tonelo), i amb Juli, que va ser professional i continua jugant amb nosaltres. Tenim a dos grarns porters: Carlos, que juga en regional, i Hugo, que és una màquina. Jorge Giner és el millor tancament de la lliga, Mateo és el ‘nostre gos de presa’ al costat de Kevin, Rafa Crespo i Manolete són el cap de l’equip.
També està Andreu, que ha estat lesionat tota la temporada, però no ha faltat ni un partit donant-nos suport des de fora i Abel és un reforç quan el necessitem. Després està Raúl, que té una qualitat brutal jugant d’esquena, Moha, que ha tornat de lesió i no para d’aportar, i per descomptat els presidents José Carlos i Jorge Juan, que lideren el projecte des del Restaurant Félix i Fil Everest”, relata el màxim golejador.
L’equip, durant la temporada, ha estat entrenant en el poliesportiu Caramanxel, almenys un dia per setmana, encara que molts jugadors han completat sessions addicionals pel seu compte.
En el pla personal, Unai ha signat la seua millor temporada com a golejador. “La veritat és que enguany vaig començar amb ganes, però mai esperava aportar tantíssim a l’equip”, reconeix.
Des de les primeres jornades es va col·locar al capdavant en la taula de golejadors: “Crec que va ser des de la jornada 3 o 4 quan vaig començar a liderar, i ja no vaig parar”. Encara que no va estar massa pendent dels seus perseguidors, recorda que Llorenç d’Adsalsa i algun jugador més van estar prop d’arrabassar-li el ‘pichichi’.
El reconeixement que va rebre per part de El Nostre Ciutat com a màxim golejador de la Lliga Comarcal li va fer especial il·lusió: “Em va encantar. No m’ho esperava per a res. No tots els dies et reconeixen una cosa així, i més en un mitjà tan important d’Alcoi. Va ser un detall que em va fer moltíssima il·lusió”, segueix Unai.
Un guardó atorgat pel bon rendiment durant aquest curs replet de records esportius. Encara que per al futbolista, la qual cosa més destaca no és un moment concret, sinó l’ambient que ha viscut durant l’any: “El millor és la unió de l’equip. Ens hem enfrontat a jugadors de categories molt superiors i hem demostrat que podem competir amb qualsevol”.
Amb la vista posada en la pròxima temporada, Unai no té dubtes sobre les seues intencions: “La meua idea és continuar i continuar traient profit per a l’equip. I si és possible, fer el salt i entrar en regional amb algun equip”, conclou convençut el màxim golejador de Lliga Comarcal de Futbol Sala.